dimarts, 20 de novembre de 2007
> Gastem que el món s'acaba
de set en set
LLUÍS SIMON.
En un temps en què tothom parla de canvi climàtic i en què els experts preveuen que el preu de l'energia, els carburants i també el de l'aigua s'enfilarà ben aviat per les parets per culpa de l'exagerat consum que en fem els humans, sobretot els del primer món, trobo a faltar que algú amb pes polític proposi mesures serioses per començar a canviar la nostra mentalitat. La primera qüestió que s'hauria d'abordar és com comencem a estalviar tota l'energia decorativa supèrflua que il·lumina (inútilment, afegiria) les nostres vides. Ara que vindrà l'apocalipsi nadalenca, em pregunto si realment fa falta que des de les mateixes institucions públiques que haurien d'educar-nos en l'estalvi responsable es continuï promovent la borratxera de llums i colors de cada any per fer-nos veure que encara vivim en aquest trist món feliç. En comptes de gastar esforços i diners per convèncer la població que sense una línia d'alta tensió no serem ningú i de la necessitat d'obrir un altre cop el meló nuclear, podrien començar a rebaixar la tensió del país. En el sentit literal. S'hauria de castigar ja amb diners el consum excessiu d'energia, benzina i aigua, i s'hauria de premiar també a través dels impostos aquells que facin un esforç per no trinxar encara més el que queda del nostre massacrat planeta. Tanmateix ja no són ni els polítics els que juguen amb el nostre destí. I els que ho fan ho tenen molt clar: «Gastem, gastem que el món s'acaba...»
|
