Austràlia és una novel·la protagonitzada per Petra Masmajor, que, «en no conformar-se amb un present monòton i fastigosament simètric i globalitzat», busca «les escletxes que el sistema encara ens deixa per ser una mica feliços». El veredicte del Pin i Soler es va revelar durant la festa literària organitzada ahir a Tarragona, on també es va fer pública l'altra incògnita de la nit: el guanyador del Vidal i Alcover de traducció, que va ser Quim Genís (Barcelona, 1961) pel projecte d'adaptació de la Novelle per un anno, de Luigi Pirandello. La resta de premis de premis ja s'havien anat donant a conèixer durant la setmana: el de poesia se'l va endur Mireia Vidal-Conte (Barcelona, 1970) per Margarides de fons; el de biografia i memòries, Eugeni Perea (Riudoms, 1953), per Els pòlders de la memòria; el de narrativa per internet, Raquel Casas (Vilanova i la Geltrú, 1970), per Que no torni, i el de cultura popular, Josep Romeu Bisbe (Vic, 1952), per El Nadal, del mite a la tradició.
La protagonista de la novel·la premiada amb el Pin i Soler, Petra Masmajor, ha començat a treballar de moderadora en un xat televisiu, té vint anys, viu en una ciutat dels voltants de Barcelona, estudia disseny gràfic i des de fa temps comparteix una casa d'esquàters. Aparentment té una vida molt normal, com la de tants i tants joves del món occidental. Però l'autor d'Austràlia es planteja que potser no és aquesta, la normalitat a què aspira. «Potser vol alguna cosa més, arribar una mica més enllà.» Roc Casagran, de 27 anys, és autor de nombrosos llibres de poesia (en solitari i en reculls) i coautor del llibre en prosa juntament amb el jugador del Barça Oleguer Presas Camí d'Ítaca, però Austràlia és la seva primera novel·la. L'escriptor sabadellenc no vol donar detalls sobre el títol, perquè «és difícil de justificar-lo sense explicar el final», va dir, però remarca que aquest «no és un llibre de viatges ni té res a veure amb Austràlia».
Pel que fa al premi de traducció, l'obra triada per Quim Genís és un pes pesant de la literatura italiana. L'any 1922, Pirandello va decidir donar als seus relats, fins llavors sempre publicats de manera dispersa, una estructura unitària amb el títol de Novelle per un anno. Es tracta d'un recull de 24 volums, d'aproximadament 15 relats cadascun, que en sumen un total de 365, nombre de dies de l'any al qual es refereix el títol. Gestí explica que «aquests relats mostren el Pirandello més sorprenent i autèntic», i s'hi reflecteixen «les idees filosòfiques de l'autor, com ara un arrelat conflicte entre instint i raó».
)
