En la majoria d'entrevistes que Brian de Palma ha concedit amb motiu de l'escàndol aixecat als Estats Units per l'existència d'una pel·lícula tan valenta com Redacted, no s'ha cansat de repetir que per aturar una guerra cal mostrar-ne els horrors. A partir d'aquesta premissa, Redacted no fa més que constatar una curiosa paradoxa: l'existència d'una forta crisi de la imatge informativa en un moment que les imatges no paren de circular en múltiples direccions fins al punt de saturar la nostra iconosfera. El terme Redacted que dóna títol a la pel·lícula es refereix a la manera com els grans noticiaris americans no paren de censurar i manipular les imatges de la guerra de l'Iraq, ja que tenen por que l'exhibició pública de les atrocitats podria esquerdar l'aparent equilibri polític del país. De Palma llança aquesta reflexió en un moment en què la ficció ha decidit discutir i mostrar tot allò que les imatges oficials dels informatius no poden mostrar. En principi, el procés podria ser semblant al de mitjan anys setanta amb la guerra del Vietnam, quan de cop i volta Hollywood va decidir fer política i va convertir les seves ficcions en un gran calidoscopi sobre les ferides que el trauma vietnamita podia generar en el cor de la societat americana. Mentre que Paul Haggis, Robert Redford, Nick Broomfiled o Peter Berg es proposen descriure des del llenguatge clàssic l'impacte de la guerra, Brian de Palma decideix dur a terme una múltiple reflexió sobre la política i les seves imatges. De Palma coneix a la perfecció els debats dels anys seixanta que constataven que per fer cinema polític no n'hi ha prou de ser punyent amb el tema escollit, sinó que cal dur la política cap a la transformació de les formes.

Redacted funciona com la crònica d'una guerra paral·lela: la batalla real que té lloc a l'Iraq i la batalla que es desenvolupa en el món de les imatges. De la batalla real, De Palma agafa com a pretext els fets que van tenir lloc a Samarra, quan una noia de catorze anys va ser violada i assassinada, juntament amb la seva família, per un escamot de soldats nord-americans. De la batalla mediàtica, pren com a excusa la crisi de la imatge informativa per elaborar un treball de posada en escena que no para de reflexionar sobre els recursos estilístics que solen acompanyar les múltiples formes paral·leles de creació d'informació. El cineasta sap que la història del nostre present no l'escriuen les càmeres oficials, sinó que s'escriu en petit format, mitjançant les càmeres domèstiques, les videocàmeres de vigilància, les videoconferències o les imatges penjades al you-tube. Redacted acaba funcionant com una veritable pel·lícula de ficció que en lloc d'estar escrita des del llenguatge estàndard està feta des de la recreació dels múltiples sistemes de posada en escena audiovisuals que els grans mitjans consideren innobles, però que en el fons marquen l'inconscient òptic de la nostra època. El resultat és una obra demolidora, que sacseja la nostra mala consciència petitburgesa, mentre ens proposa una contundent reflexió sobre allò que vol dir tenir una càmera en un present en què la imatge amateur no para de desestabilitzar la imatge professional.