En l'edició de Girona del diumenge dia 28 d'octubre, El Punt va dedicar una plana al tema de la beatificació dels 498 religiosos morts durant la Guerra Civil. El títol de la informació era: «Moviments catòlics de Girona qüestionen la beatificació d'avui, en què hi ha 33 gironins.» En el subtítol es deia: «El Fòrum Alsina, format per capellans, declina pronunciar-se sobre el tema perquè el considera ‘delicat'.» Aquest subtítol va crear confusió entre els mateixos membres del Fòrum i també entre altra gent d'Església, segons m'ha anat arribant. He parlat amb el periodista que va fer la informació, l'Albert Vilar, i també amb el membre del Fòrum amb qui l'Albert va contactar, en Fèlix Mussoll. I he arribat a la conclusió que ens trobem en un d'aquells casos en què les paraules no diuen el que haurien d'haver dit. M'explico. En Fèlix va declarar que el Fòrum no havia tractat aquest tema i, per tant, ell no podia dir el que en pensava el grup. Segons en Fèlix, després van continuar la conversa telefònica sobre altres temes d'actualitat eclesial i dins d'aquest context es van pronunciar paraules com ara «delicat», «polèmic», «complicat», etc.

Per tant, no és que el Fòrum declinés pronunciar-se sobre el tema perquè el considerés «delicat», sinó que simplement no n'havien parlat. En la reunió del Fòrum que va tenir lloc al cap d'uns dies d'aparèixer la informació, segons m'informen, sí que van parlar del tema i, com era de suposar, l'opinió del col·lectiu era ben clara i diàfana. Com que feia pocs dies que havia aparegut un document de Justícia i Pau de Girona, titulat Tres lamentacions i un prec, del qual el mateix diari se'n va fer ressò en la informació a què fem referència, el Fòrum va decidir adherir-se en tots els seus termes al text de Justícia i Pau, en què, resumint, es mostra el rebuig a la beatificació, ja que «és una beatificació excloent», «lamentem que després d'aquests anys de democràcia l'episcopat encara no hagi demanat perdó pel seu compromís actiu amb els revoltats» i «que convertís la Guerra Civil en una creuada i que l'episcopat en comptes de ser ferment de reconciliació ho sigui d'enfrontament i divisió». Aquesta és, per tant, l'opinió que m'ha tramès el Fòrum i de bon grat me'n faig portaveu. Amb pressa i per telèfon a vegades és molt difícil captar el sentit de les paraules. I, segons dedueixo després d'haver sentit les parts, és el que va passar en aquest cas.

Canviem de tema. De la Bisbal del Penedès, n'he rebut dos correus electrònics sobre l'actuació de l'Ajuntament i, en concret, del seu alcalde. Agraeixo que m'enviïn comunicacions com a defensor del lector, que si bé no són per publicar sí que m'ajuden a copsar opinions de llocs ben diversos. Recordo, però, al Grup Municipal de CiU i al Grup de Geganters i Grallers de la Societat de la Bisbal del Penedès que el lloc per poder expressar la seva opinió és a la secció El Lector Escriu. No és la primera vegada que rebo escrits que no són resposta a cap article o informació del diari –que és en el que jo puc o haig d'intervenir–, sinó simplement opinions sobre actuacions externes al diari. Tot i això, gràcies, perquè vol dir que el defensor del lector és tingut en compte i això em satisfà.

I per acabar, he rebut un llarg escrit signat per Salvador Montalt titulat: Sitges 2007: el matusser editorial d'El Punt, en què l'autor fa una detallada anàlisi de l'editorial que el diari va publicar amb motiu del festival de cinema de Sitges el dia 8 d'octubre. Jo diria que més que una opinió sobre l'editorial del diari el que fa el senyor Montalt és un estudi de la realitat del festival de Sitges. Això sí, aprofita l'escrit per fer un elogi als periodistes de la casa Imma Merino, Àngel Quintana i Xavi Aguilar que agraïm. Bé, un editorial no pot ser mai un tractat i crec que només intentava valorar el pes que té aquest festival en el món del cinema. Jo diria que l'editorial d'El Punt només volia buscar el factor positiu del festival de Sitges i el senyor Montalt volia que es fes èmfasi en els seus defectes. Per sort, ell mateix reconeix que els periodistes cinèfils de la casa ho van fer molt bé. O sigui, que el diari queda salvat.