Quan torno a Fonteta m'agrada tornar per aquesta carretera interior i retrobar el paisatge que alguns considerarien idíl·lic, que per a mi és senzillament el meu poble, humil, al peu de les Gavarres.

Algú ha decidit que ens calen unes carreteres amples perquè alguns passin de pressa per la fragilitat d'aquest paisatge, sense gaudir-ne, per arribar de manera ràpida qui sap on per disfrutar d'un «merescut descans». Una d'aquestes carreteres pretén escanyar-nos, posant-nos un estret cinturó de quatre carrils amb escalèxtric inclòs a 30 metres del poble. El senyor conseller responsable d'aital monstruositat s'ha quedat tan ample dient que la variant té un «difícil encaix a Fonteta». Després d'això, silenci institucional respecte a l'encaix. Qui ha de solucionar la dificultat de l'encaix?

Alguns dels nostres «veïns» bisbalencs ens la volen imposar amb grans pancartes, sortejos de caps de setmana d'hotel de cinc estrelles a canvi d'una signatura, defenses hipòcrites de preservació d'un paisatge que no s'han estimat mai, falsos arguments tan ecologistes com que quan faci tramuntana la Bisbal quedarà molt contaminada acústicament (han dormit a l'Empordà alguna nit de tramuntana?). Què hem de fer? Parlar de com volem que sigui l'Empordà i com volem la mobilitat, o que cadascú munti la seva plataforma i muntar una guerra de tribus, els del nord contra els del sud, els de l'est contra els de l'oest? I els que no disposem d'aquests recursos «propagandístics», què hem de fer, vendre la casa i anar a lloguer per poder defensar casa nostra?

Alguns polítics que haurien de defensar els interessos generals, com algun parlamentari gironí, defensen, creuen, els interessos d'una part molt concreta de la població. A nosaltres, als fontetencs i a les fontetenques, ningú ens ha preguntat res. Hem d'anar a votar en les properes eleccions si ningú ens té en compte? Com encaixem nosaltres, poble petit però digne, en aquest sistema de prepotències?

No volem hipotecar el futur, per això demano (i demanem) a tothom, començant pel senyor Nadal, però també a la resta de polítics, veïns i veïnes, que imperi els seny i la visió de futur. La terra i la seva gent s'ho mereixen.