El museu de Vilassar de Dalt ha localitzat un menhir al mig de la muntanya, molt a la vora de Cal Duc. De fet, ja se sabia l'existència d'aquesta pedra treballada però feia molt de temps que se n'havia perdut la pista. Però les investigacions de Toni Ibáñez, un aficionat a la natura i l'arqueologia, van portar fa poques setmanes fins al menhir de la Pedra del Diable. Fins i tot es treballava amb la hipòtesi que aquest monument megalític hagués estat destruït a mitjan anys seixanta del segle passat quan es va eixamplar el camí. Ibáñez va preguntar als pagesos de Vallromanes –el menhir queda molt a la vora del terme municipal d'aquest poble del Vallès Oriental– fins que va aconseguir que el portessin fins al lloc. Després va informar el museu de Vilassar de Dalt. Un dels tècnics, Enric Ortega, destaca la importància de la troballa.«Sempre se n'havia sentit a parlar però retrobar-la ens va fer molta il·lusió», afegeix Ortega. La Pedra del Diable, que és el nom com se la coneix popularment, és un bloc granític treballat per les dues cares laterals en arrodoniment. Fins i tot a Vilassar de Dalt i els pobles de l'entorn corrien llegendes sobre la naturalesa d'aquesta pedra, que segons diversos testimonis havia estat dreta i feia més de tres metres. Ara, el menhir fa 2,80 metres de llargada.

Segons alguns documents recopilats per Ramon Coll i Jordi Montlló, el conte que s'explicava antigament tenia a veure amb una noia de Ca la Molinera que anava sovint a buscar aigua per als seus pares a la font d'en Joaquim. Sempre es trobava el dimoni reposant en una pedra del camí, que li preguntava qui era i on anava. Quan la noia li ho deia, el diable li prometia que mai més no hauria de traginar aigua amunt i avall si ella, a canvi, li cedia la seva ànima. Quan una dona del poble se'n va assabentar, va proposar a la noia d'escaldar un pollastre a les dotze de la nit per treure-li la força. El diable no va tornar a aparèixer i va deixar una enorme pedra per endur-se perquè també s'explica que el dimoni constantment portava pedres amunt i avall. Algunes persones deien que aquella pedra feia la mateixa mida que el buit que hi havia al Pont del Diable de Martorell abans de la seva restauració. L'entorn del parc Serralada Litoral i més concretament el terme de Vilassar de Dalt és ric en jaciments megalítics, com ara la Roca d'en Toni, la Cova d'en Joan, la Cova d'en Pau, la Cova de la Granota i el mateix menhir de Cal Camat, que es troba situat en el camí de Vilassar de Dalt a Òrrius. Fonts del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt assenyalen que «aquest element representatiu del megalitisme ha de servir per continuar treballant en la seva restauració, estudi i difusió».

Tot i que la seva classificació com a menhir estaria clara, segons expliquen els tècnics del museu, cal tenir present que no s'ha trobat material arqueològic associat que pugui datar amb seguretat la seva antiguitat. Al mateix temps, sembla evident la seva posterior utilització com a fita de terme.