L'aposta que va fer el síndic de greuges per buidar les presons massificades és que les condemnes de fins a 5 anys de presó, el límit en què es marquen els delictes menys greus, puguin ser commutades per mesures alternatives, com pagar una multa o fer treballs en benefici de la comunitat.

El portaveu de Jutges per la Democràcia a Catalunya, el magistrat Miguel Ángel Gimeno, considera «lògic» el plantejament del Síndic tot i que opina que s'haurien de suspendre condemnes menors a 5 anys i sempre que puguin ser valorades pel jutge. El president de la secció sisena de l'Audiència de Barcelona aposta perquè les mesures penals alternatives s'apliquin, per exemple, en casos de delictes contra la salut pública en què la condemna sigui de 3 anys. I sobretot en els casos que els condemnats són joves als quals se'ls troba droga per al seu consum perquè «la presó estigmatitza la persona», declara Gimeno. La llei permet suspendre una condemna de 5 anys en cas de tràfic de drogues si es demostra que l'autor és un toxicòman que requereix tractament.

Josep Niubò, magistrat de la secció tercera de l'Audiència de Barcelona, va més enllà. «No estic a favor de buidar presons perquè sí, però cal que hi hagi menys reclusos i els mateixos professionals perquè compleixin la seva funció reeducadora.» Niubò defensa la suspensió «condicionada» d'una pena en casos de delictes de trànsit, de lesions i de certs delinqüents que no reincideixin. Per la seva part, el president de la secció de dret penal del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Oriol Rusca, critica la «instrumentalització política» del dret penal. «Les darreres reformes més punitives del Codi Penal són un problema dels polítics que creuen que fan contenta la gent quan hi ha alarma social, i el que fan són solucions demagògiques perquè després no posen mitjans per fer complir les lleis.» Rusca va afegir que «no es poden penalitzar totes les conductes perquè la presó no soluciona res».