Acostumats com estem a veure ajuntaments que aproven plans urbanístics expansius, de qualsevol tipus i condició, sorprèn a molts, els descol·loca i es ruboritzen, quan contemplen estupefactes el procés contrari –de desqualificació urbanística– que ha portat a terme el flamant govern municipal de la Bisbal del Penedès: 1.300 habitatges, 70 hectàrees industrials amb uns grans magatzems darrere, com a sòlid client, i, a més, renúncia a l'aigua de minitransvasament de l'Ebre.Molts creuen que el seu alcalde s'ha tornat boig. Però qui ho contempla amb ulls conscients i crítics creu que la bogeria instaurada, des de fa temps, en la cultura de la nostra societat no ens deixa veure la veritable raó: l'espoli que ha tingut lloc durant tota la segona meitat del segle passat sobre el territori Penedès, que l'ha convertit en veritable calaix de sastre per a qualsevol necessitat peremptòria de la metròpoli; de l'especulació urbanística organitzada per promotors inconscients, canviant boscos i vinyes per asfalt, impunement, sense cap benefici social, amb el vistiplau de polítics incauts o sense escrúpols. Raó suficient per començar a dir prou a tanta bogeria instaurada!
Qui és el boig? O no és bogeria permetre la construcció de 1.300 habitatges que signifiquen prop de 4.000 ànimes bolcades de cop sobre un poble rural de 3.000 habitants. Com és possible que uns polítics que estan en contra del Logis Penedès acceptin d'altra banda convertir el seu propi municipi en un polígon logístic?
Els que defensem el creixement harmònic dels nostres pobles contemplem aquesta acció del govern bisbalenc com un acte racional que ha de servir de precedent per iniciar un nou camí més saludable per al paisatge i la gent que l'habita. Raó tenia Goya 200 anys enrere. Tenim l'oportunitat d'iniciar un nou camí i deixar enrere els monstres que la desraó ha creat en el nostre interior durant massa temps.
