Fa trenta-sis anys vaig deixar Barcelona i una carrera d'economista per la molt més inestable de pintor, i vaig anar a viure a Castell d'Empordà, sense aigua ni telèfon, on vaig fruir de la plana estesa als peus del poble, allà on travessaria la variant nord. Ha passat molt de temps, he viscut també a Peratallada, vaig rebre el premi Castells Culturals per la integració a l'entorn amb què vaig restaurar el castell de Palau-sator, i no sóc de cap grup ecologista ni tinc cap propietat en zones afectades. Per això, i a la vista de totes les actuacions municipals que han convertit Peratallada en un parc temàtic, fa molts anys que sé que estem davant d'un problema tan simple com la manca de sensibilitat del nostre alcalde. Un atribut que no és ni bo ni dolent, però que qui no el té, no pot entendre els que el tenen. Aquesta carència de sensibilitat fa veure com a enemics mortals els grups ecologistes. És evident que no es vota ningú perquè tingui sensibilitat, i dóna més joc dir que es defensen les persones abans que el territori. La variant sud passa per zones sobretot urbanitzades amb les quals bàsicament s'integra, i no deixa de costat els interessos majoritaris de la població de la Bisbal. L'opció nord seria una enorme i dolorosa ferida oberta al cor del Baix Empordà, en un dels seus llocs més emblemàtics i encara preservats.

Amic Josep, la mort és inevitable, però no la destrucció. Parlem-ne?