La Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu ha aprovat fa poc, per aclaparadora unanimitat, un informe que parla de la funció que ha de tenir l'esport en l'educació.

Aquest informe, presentat per Pál Schmitt (Hongria), tracta bàsicament de la presència i importància de l'esport escolar i de l'educació física.

Així, demana als estats membres «que facin obligatòria l'educació física a l'ensenyança primària i secundària i que acceptin el principi que l'horari escolar hauria de garantir almenys tres classes d'educació física a la setmana, si bé s'hauria d'animar les escoles a superar, en la mesura del que fos possible, aquest objectiu mínim» [Informe sobre la funció de l'esport a l'educació, 2007/2086 (INI), Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu].

Aquesta visió contrasta amb la posició que va prendre el govern català amb la publicació del decret 142/2007 (DOGC núm. 4915 - 29/06/2007) en preveure la reducció de la càrrega horària de l'educació física a primària o que, dit d'altra manera, disminueix substancialment el mínim obligatori i que, en tot cas, siguin les escoles mateixes les que acabin decidint quina assignació lectiva atorguen a l'àrea.

En aquest sentit, la delegació a Catalunya de la Federació Internacional d'Educació Física (FIEP) acaba d'emetre un comunicat oficial a la seva pàgina web (http://fiep.cat) on es mostrava, un cop més, crítica amb el decret català, i on defensa l'educació física com un «dret de tots els nens i adolescents i un patrimoni de coneixement del qual l'educació de les persones no pot prescindir».

En conseqüència, tant el Parlament Europeu com la FIEP demanen l'increment del nombre d'hores d'educació física a les escoles i fan una crida als responsables polítics a revisar les seves polítiques educatives i curriculars ja que poden afectar el desenvolupament saludable de les persones i dels pobles (entenent salut des de la dimensió física, psicològica, intel·lectual i social). Tanmateix, la delegació a Catalunya de la FIEP aprofita el seu comunicat per sensibilitzar i convidar les famílies i els equips directius i docents de les escoles a mantenir i/o augmentar la presència de l'educació física en el currículum escolar atès el seu potencial educatiu i per la seva contribució a l'educació integral de la ciutadania. Segurament, els docents que treballen a les escoles també hauran de continuar i/o augmentar un graó més l'esforç, la intensitat i l'actitud amb què afronten el seu treball diari donant sentit a l'assignatura que estan impartint i donant a conèixer els beneficis que es pretenen obtenir.

El paper dels docents sovint resulta decisiu en la consideració que es té de l'àrea.

Probablement cal un esforç de tothom (responsables polítics i educatius, experts, docents, AMPA, mitjans de comunicació, metges...) per acabar d'entendre que en l'esport i en l'educació física tenim un potencial educatiu al qual no podem renunciar, pel bé de tots.