La majoria dels estudiants de més edat han triat les matèries de lletres, amb les carreres d'història i filologia com a més seleccionades, per canviar d'especialitat. Provenien de «ciències exactes» i ara han volgut aprofundir en titulacions que cataloguen com a «més universals». Alguns reconeixen que quan van decidir estudiar a la universitat tenien por de sentir-se «com una iaia», tal com explica Maria Altarriba, però les pors es van anar esvaint a mesura que van anar involucrant-se a la universitat.

Superada l'estrena, ara tots estan il·lusionats amb els reptes que s'han anat proposant. Diuen en veu alta que no necessiten el títol, però que són més feliços aprenent que «jugant a la botifarra o al domino». Reconeixen que estudiar a la UdG és un símptoma de salut i que els reconforta la bona acceptació que han trobat a les aules. «Els alumnes, quan no hi puc anar, fins i tot s'ofereixen a passar-me els apunts», comenten. També destaquen que la dimensió de la UdG els permet adaptar-se amb facilitat i que l'ambient els ajuda a rejovenir-se: «Estem envoltats de joves de 20 anys i de professors, la majoria d'ells, també molts joves.»

En general, agraeixen tant el suport del marit o l'esposa i al mateix temps el dels fills, perquè els han animat a estudiar. Alguns, fins i tot, comenten amb to divertit que ara ajuden a fer els deures als néts.

I mentre la UdG s'adapta per oferir una oferta d'estudis cada vegada més àmplia, amb la Fundació UdG inclosa, dins la nova societat del coneixement, els adults universitaris intenten posar-se al dia en uns estudis cada vegada més adaptats a les TIC: «de la màquina d'escriure a l'ordinador i internet».