Des del món empresarial es reclamen més especialitzacions tècniques a la UdG, tot i que també es demana no perdre el valor afegit que tenen les matèries englobades a humanitats. En relació amb nous estudis, els més reivindicats són els de medicina –ja obtinguts–, periodisme, relacions laborals, i enginyeria tècnica elèctrica. També es demana poder realitzar íntegrament tots els estudis d'agroalimentària a Girona. Pel que fa als estudis amb millor imatge, aquests són els de les enginyeries tècniques i mecànica, arquitectura, infermeria, turisme, educació social, història de l'art, i les carreres de Lletres en general. Sobre els llicenciats de la UdG, la percepció generalitzada –contrastada per la pràctica, ja que gairebé tots els agents consultats treballen amb aquests llicenciats– és que tenen un nivell força bo, i on treballen n'estan força satisfets.
Malgrat això, hi ha consens a l'hora d'opinar que caldria millorar el nivell de competència en idiomes estrangers – especialment en anglès, però també en francès, atesa la realitat geogràfica de les comarques gironines.
Hi ha la necessitat de renovar les metodologies i repensar els plans d'estudis per adaptar-los millor als canvis socials recents. Fins i tot hi ha qui proposa incloure fórmules d'ensenyament a distància –a l'estil de la UOC– i potenciar el perfil dels estudiants que volen treballar i formar-se al mateix temps. I en altres terrenys per explorar, des de les administracions locals sobretot, es demana que la UdG sigui un referent en la formació continuada per a persones adultes.
Una recomanació evident i assumida per la mateixa UdG és que la universitat hauria de mantenir-se com el centre de predilecció per als nois i noies procedents de les comarques gironines. La llista d'estudis de grau és àmplia, després de reforçar-se amb diversos estudis de graduat superior. Però es valora que els estudis han tingut un èxit desigual: mentre que alguns han registrat una matrícula considerable, d'altres han experimentat retrocessos importants.
)
