Objectiu 2014 té els elements teòrics necessaris que donen solvència al text, però, lluny de ser un llibre especialitzat, neix com un manual accessible per a tothom que traça les bases per poder fer efectiu el dret a decidir dels catalans. Carod hi analitza quines són les escletxes legals dins de l'Estat espanyol que farien possible una consulta l'11 de setembre del 2014, quan es compliran 300 anys de la fi de la Guerra de Successió i de l'ocupació dels territoris catalans. Concretament, Carod assenyala les vies que obriria la llei de consultes populars, que els socis del govern tripartit aprovaran aquesta legislatura. El president dels republicans sosté que el referèndum no seria viable sense el suport de CiU i el PSC i creu que el Parlament hauria de ser qui traslladés al govern la responsabilitat de la convocatòria. Carod també fa un repàs dels antecedents històrics del dret a l'autodeterminació, que es va recollir després de la primera guerra mundial en els 14 punts de Wilson, i als quals després es va apel·lar durant la descolonització, i el situa en el context actual, passant per Montenegro i el cas d'Escòcia.

Després de constatar el fracàs de l'autonomisme i el federalisme –perquè no hi ha cap partit, recorda, que vulgui federar-se amb Catalunya–, el líder dels republicans argumenta que l'independentisme és l'única sortida. I insisteix, a més, en la concepció de l'independentisme pràctic que defensa ERC: no basat ja en els tradicionals elements simbòlics i identitaris, sinó en la constatació que tot allò que depèn de Madrid no funciona com caldria. La crisi de Rodalies en seria la darrera prova més evident. Carod també hi interpreta l'evolució del catalanisme des de la transició fins avui.

El llibre, així, aspira a donar solidesa a la seva proposta de convocar un referèndum el 2014, que la direcció d'ERC va haver d'incorporar a darrera hora en la ponència estratègica que va aprovar la conferència nacional del partit, i que els sectors crítics veuen amb incredulitat, perquè no creuen que Esquerra tingui un calendari prou concret per fer-la possible. Si la idea ja va ressituar bé Carod en la pugna interna que manté pel lideratge del partit amb el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, Objectiu 2014 rebla el clau. Tot i que va néixer com un encàrrec de l'editorial i no com una iniciativa directa de l'autor, a ningú se li escapa que el llibre contribueix a presentar-lo com a màxim dirigent i ideòleg del partit davant de la militància amb vista al Congrés del 2008.