La desena Fira Mediterrània incorpora en aquest desè aniversari un nou format d'actuacions, les Nits de la taverna, que volen reproduir a l'envelat l'ambient espontani i viu on acostuma a sorgir el millor de la música popular. Per aconseguir-ho, la fórmula ha estat barrejar els músics amb el públic i donar el màxim joc possible a la sorpresa i la participació col·lectiva. En la primera d'aquestes nits, dedicada a l'acordió, per la falta d'experiència moltíssima gent va quedar-se bloquejada a l'entrada sense escoltar gairebé res. En la segona nit, la cosa tavernària va anar més fluïda: el músic Francesc Tomàs, Panxito, i el col·lectiu Cor de Carxofa van organitzar una Nit de glosa i cançó improvisada, un tipus de trobada que sembla que està activant la vella tradició (i gairebé perduda a Catalunya) de menjar, beure i cantar improvisant versos satírics, escatològics i com més ocurrents millor.
APOTEÒSICS MENORQUINS
Uns micròfons repartits en dues taules, situades entre les del públic, van anar donant veu a cantadors i espontanis que, amb més o menys fortuna, buscaven rimes i ocurrències verbals per criticar-se entre ells. La nit va agafar realment volada amb l'entrada dels glosadors menorquins (els únics de les Balears que improvisen acompanyats de guitarra). Miquel Ametller, Pilar Pons i Vicent Marí, acompanyats de la guitarrista Anabel Villalonga, van elevar el nivell de sofisticació, entomant els temes que el públic anava posant sobre la taula i cantant, amb rima i gràcia, sobre un futur tren d'alta velocitat de Ciutadella a Maó, sobre la Fira del Llibre de Frankfurt o sobre fotografies que cremen. Per a dissabte hi havia programades dues nits més: una dedicada a les havaneres, dirigida per Carles Casanovas, i una altra a la cançó eròtica i de doble sentit, dirigida per Artur Gaya o, el que és el mateix, Quico el Célio.
