David Madí afirma que ell no ha volgut fer un llibre oportunity, un llibre conjuntural d'usar i llençar. De fet la segona part redimeix les urgències d'actualitat de la primera. També afirma que no ha volgut fer «ben bé» un llibre escandalós. «He volgut desmentir algunes informacions que s'han donat per bones i no ho són i d'altres que s'han silenciat per por.» Entre avui i els pròxims dies els diaris publicaran avançaments editorials amb fragments del llibre (El Punt ho farà demà), i segurament escolliran el passatge on David Madí parla i no parla, vol i dol, d'un dossier que en plena campanya electoral li va arribar a les mans sobre una casa de preus prohibitius que José Montilla s'estava construint. Artur Mas, seguint una tradició molt de CDC, li va indicar que de cap manera volia que el dossier s'utilitzés com a arma electoral. Madí, inaugurant una nova tradició postpujoliana de CDC, no l'aporta sencer ni n'aclareix gaire cosa, però la sospita queda a l'aire.

La casa que ara preocupa David Madí és molt diferent. És la casa gran del catalanisme de la qual Artur Mas ensenyarà els plànols el 20-N. «És la superació o, millor, la posada al dia del pal de paller de Jordi Pujol. Anar cap a un partit de gran espectre i de confluència que situï activament el país en el món de la globalització i s'interessi pels problemes d'avui a escala mundial: l'ecologia, el canvi climàtic, la demografia, la creació de riquesa... I el sobiranisme.» David Madí conclou: «La globalització o ens sobiranitza o ens regionalitza. En fi, que una part del discurs que sentirem a Artur Mas aquell dia el podrem llegir abans en la segona part del llibre de Madí que surt al carrer un dia d'aquests.