Els col·lectius d'immigrats residents a les comarques gironines es decanten, la majoria, per repatriar els ciutadans perquè siguin enterrats als seus països d'origen. El cost de la repatriació és d'un 6.000 euros per als ciutadans d'origen magribí, i per als que provenen de l'Amèrica del Sud costa uns 8.000 euros. En la majoria de casos, aquesta és l'elecció dels familiars, i els pocs que són enterrats a Catalunya trien ser incinerats abans per la manca d'un nínxol en propietat.

Una vegada s'ha conegut la mort d'un ciutadà d'origen immigrant, el primer objectiu és repatriar el cos perquè aquest és el desig de la gran majoria. En alguns casos, les famílies s'ajuden econòmicament. També ho fan les associacions, que tenen un paper molt important, i només en casos excepcionals els immigrats són enterrats a Catalunya. Darrerament, l'alternativa és adquirir un crèdit a través d'una entitat d'estalvi.

L'Asociación de Hondureños Residentes en Girona y Província destaca que els habitants que resideixen a la demarcació i arreu de Catalunya no tenen més de 50 anys, i això fa que la gestió de l'enterrament no sigui una pràctica habitual. Una portaveu d'aquesta entitat destaca que, en els pocs casos que han tingut, hi ha hagut molts problemes perquè la majoria de persones volen ser enterrades al seu país d'origen però no tenen els estalvis necessaris.

El mateix passa amb les comunitats de magribins. És un tema que reconeixen que «s'ha de resoldre» perquè, de moment, l'únic lloc on poden ser enterrats és «el cementiri de Collserola de Barcelona, on hi ha un apartat en què en alguns casos s'hi han pogut enterrar, però que té una capacitat molt limitada».