A la seu de Girona hi ha enterrada més gent que dies té l'any. Els difunts més il·lustres de Santa Maria de Girona són enterrats a dins i alguns amb tombes destacades, unes més ostentoses i preeminents que altres; molts d'aquests morts havien estat enterrats a l'exterior del temple. Cada dia a la catedral de Girona es recorda la memòria del sants del dia i dels difunts de la seu en aquella data al llarg dels segles. El 2 de novembre, diada dels Fidels Difunts, es resa per tothom, perquè és veritat coneguda que no tots els difunts han estat sants, malgrat la vida aparentment santa que haguessin pogut dur als ulls de la gent del seu temps. Per Tots Sants, 1 de novembre, es commemoren tots els sants del calendari.

No pas tots els enterrats a la seu gironina són eclesiàstics, ni tan sols homes. De dones n'hi ha més aviat poques, però d'entre totes destaca Ermessenda de Carcassona, besàvia de Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, també enterrat a la seu gironina. El sarcòfag del comte és al costat de l'Evangeli, a tocar del costat nord del presbiteri.

El sarcòfag de la comtessa és al costat de l'epístola. A Ermessenda (975-1058), amiga de l'abat Oliba, se la pot considerar entre les persones més importants de la història de la seu, ja que ella va ser la promotora de la catedral romànica.

A la capella de Sant Joan Baptista i de Sant Joan Evangelista hi ha el sarcòfag original i una estàtua jacent esculpida per mandat del seu nét onzè, Pere III, dit el Cerimoniós.

En algunes capelles laterals de la catedral, hi ha algunes tombes impressionants. Destaquen les del bisbe Bernat de Pau, de Berenguer d'Anglesola, de Guillem de Vilamarí i Pere de Rocabertí, o la de l'ardiaca major Dalmau de Raset. En una capella lateral hi ha enterrat el bisbe Sivilla. En l'àmbit popular, a tothom que escali fins a la catedral de Girona li farà gràcia descobrir les tombes al terra del voltant de l'altar major, de personalitats com ara els bisbes Cartañà, Cardona, Lorenzana o del canonge Dorca. Alguns fins i tot tenen carrers.