Narcís Llansa i Tubau, un finíssim i destre barber, era un personatge molt popular a Besalú i tothom el coneixia per l'avi Llansa. Tothom sabia que passava temporades a Verges perquè hi tenia una filla casada, però fins a l'any 1970 ningú del poble va conèixer la seva relació amb Lluís Llach. Va ser un dissabte al vespre a l'escenari de Cal Tronc quan Llach, responent al públic que li reclamava que cantés L'estaca, va dir que no ho podia fer perquè ho tenia prohibit, i va afegir-hi: «I em sap molt greu perquè precisament entre vosaltres hi ha la persona que me la va inspirar.» Dit això, Llach va convidar l'avi Llansa a pujar a l'escenari i quan en va baixar ja era l'avi Siset.

Durant uns anys posteriors a la seva mort, la làpida del seu nínxol es va convertir en una icona pel jovent de Besalú per la diada de l'11 de setembre. Un aplec de joves, que començaven a lluir les primeres estelades, es congregaven cada any al migdia davant el nínxol de l'avi Siset i cantaven L'estaca.