dijous, 1 de novembre de 2007
> Mercè Castañer, ànima de la bota Chiruca
RAMON ESTÉBAN.
|
|
Una làpida de Lluís Carbonell al cementiri de Tortellà guarda les restes de Mercè Castañer. Era una dona guapa i –tal com afirmen els seus descendents– valenta i enèrgica. El 1917 es va casar amb Esteve Fontfreda, propietari d'una pròspera fàbrica d'espardenyes de Tortellà, d'on sortirien, tres dècades més tard, les famoses botes Chiruca. Quan va quedar vídua, la Mercè i dos dels seus quatre fills van agafar les regnes de l'empresa i la van anar tirant endavant a còpia d'esforç i sacrifici, segons recorda Joan Fontfreda, que als seus 85 anys és l'únic supervivent d'aquella època. El 1947 Joan i el seu germà Lluís van incorporar cautxú reciclat a les espardenyes tradicionals. Fou d'aquesta manera que va néixer el calçat més popular al nostre país fins ben entrats els anys setanta del segle passat. La van batejar Chiruca en descobrir –després d'assistir a una representació de la peça homònima del mestre Torrado– que Chiruca és Mercè en gallec col·loquial. De l'homenatge a la mare en va sortir el nom de la bota.
|
)
)
