El govern calcula que l'economia catalana creixerà l'any vinent un 3%. És un ascens «moderat», segons va admetre Castells, que s'explica per la pèrdua de pes del sector de la construcció i l'alentiment del consum de les llars, però que dóna peu a l'«optimisme» perquè alhora creixen la indústria i l'ocupació. Partint d'aquesta previsió, Castells va presentar un pressupost que manté l'«ambició» en les polítiques socials i vol fomentar la competitivitat de l'economia catalana, a més d'augmentar un 17% la inversió, que en els comptes d'enguany s'havien reduït, i que arribarà als 5.906,4 milions. El gros d'aquests diners es destinarà a la millora de carreteres i ferrocarrils (1.934,7 milions) i a la construcció d'equipaments educatius (596,9 milions). El ritme inversor es recupera, d'una banda, per la «contenció de les despeses de funcionament» i, de l'altra, per l'ús –per primera vegada– de la golden rule, que estableix la llei d'estabilitat pressupostària, i que permet generar dèficit per al finançament de les inversions productives. En aquest cas, aquesta norma deixarà que els comptes es quedin amb un saldo negatiu de 518,2 milions d'euros. No obstant això, Castells va subratllar que l'any vinent s'enllestirà el pla de sanejament engegat el 2005 per eixugar el dèficit de 1.264 milions que es va detectar el 2004, de manera que s'assolirà l'equilibri financer; deixant de banda, això sí, la golden rule.

Més de la meitat del pressupost, el 52%, es destina a polítiques socials. Les d'habitatge creixen un 31,2%, i les relacionades amb el cicle de l'aigua ascendeixen un 26,5% i les del transport, un 23,7%. Així, salut, educació i habitatge s'enduen 16.141,1 milions d'euros. La majoria d'aquest paquet, com és habitual, va a parar a Salut, que disposarà de 9.096,2 milions –és a dir, el 26,2% del pressupost consolidat– i 5.770,3 milions a Educació. 1.497,2 més es destinen a protecció social; 834,7, a Justícia, i 1.082,9 al desplegament dels Mossos d'Esquadra i a equipaments del cos policial i de bombers, entre altres àmbits. Un total de 813,3 milions es gastaran en projectes relacionats amb l'habitatge i 210,4 més en la millora de l'urbanisme i l'ordenació del territori. Les actuacions ambientals ascendeixen a 325,1 milions i 1.018,2 s'invertiran a l'abastament i el sanejament de l'aigua. L'«esforç de suport als ens locals», que va destacar Castells, es tradueix en 4.563 milions de transferències corrents i de capital. Les partides en recerca, desenvolupament i innovació, que volen contribuir a la competitivitat de l'economia, pugen un 33,5%. I 2.875,5 milions més es dedicaran a les infraestructures i la mobilitat.