La fase autonòmica per a Catalunya ha arribat a la seva fi, segons cada un dels membres representatius de les plataformes sobiranistes en el debat convocat ahir a la societat El Círcol de Reus. De fet, tots coincidien a dir que l'encaix a l'Estat espanyol ja no era possible i que la independència s'havia convertit en una «urgència».

El col·loqui, en el qual van ser presents les plataformes Entesa de Progrés Municipal, Plataforma per la Sobirania, Candidatura d'Unitat Popular, Esquerra Independentista, el Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació i el Cercle d'Estudis Sobiranistes, va posar sobre la taula quin era el full de ruta a seguir una vegada arribés la sentència sobre l'Estatut del Tribunal Constitucional. Així, el vocal del Consell General del Poder Judicial i impulsor del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, va especificar que les aspiracions catalanes sempre havien estat refusades pels diferents àmbits espanyols i que, per tant, calia aprofitar les escletxes que té la legislació per sortir del règim espanyol. «El nou Estatut dóna competències a la Generalitat per crear una llei que permeti fer referèndums per iniciativa pròpia o popular. Ara només falta que es creï i es convoqui un referèndum d'autodeterminació perquè el poble català decideixi si vol estar dins o fora de l'Estat espanyol».

De la mateixa manera es definia el president del Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació i confirmat com candidat alternatiu d'ERC per Tarragona a les eleccions generals, Jaume Renyer, que assegurava que institucionalment no hi havia un «pla b» si el Tribunal Constitucional tirava enrere l'Estatut, però que des del Fòrum reclamarien al Parlament que anés més enllà i que trobés les vies per exercir el dret a l'autodeterminació. A més, també requeria la necessitat de mobilitzacions actives des de les xarxes ciutadanes «per construir socialment la nació». Per la seva banda, el diputat d'ERC i líder del corrent crític d'Esquerra Independentista, Uriel Bertran, al·legava que la independència era des del 2000 una urgència, ja que en l'aspecte empresarial Catalunya estava «perdent pes respecte a altres països i comunitats». Segons el republicà, la producció de les empreses marxa a països en què la mà d'obra és més barata, i els centres distributius d'aquestes se situen a Madrid perquè és on hi ha el poder i les infraestructures intercontinentals.