dissabte, 27 d'octubre de 2007
> Els follets a les Gavarres
la galeria
SALVADOR GARCIA-ARBÓS.
Un dia entre Sant Martirià i Sant Narcís vaig socórrer un home amb els peus enfangats, molta bravada d'allioli i una ferum forta de fum d'aulina i de pi. «Sóc descobert el túnel del temps entre Fitor i Sant Climent de Peralta, a les Gavarres...» Me'l vaig mirar de reüll i no se'm va escapar el riure, més aviat la por d'haver pujat un torrat que costaria treure'm de sobre. «Segur que et penses que vaig gat!» I em va contar la llegenda d'uns homes feliços que es troben vint-i-un dies i nits de cada octubre al mig del bosc des de fa segles. Uns preparen la carbonera; un escriptor l'encén. Uns altres cabanes. Un artista pica ferro a l'enclusa. Unes grans cuineres couen bous amb banyes i tot. El moliner fa allioli amb un morter de cent cinquanta anys. Un pastor de xais fa jocs de mans. Un masover fa caipirinha. Un pintor beu whisky. Paletes i banquers saben música i comencen a cantar cançons de les picants i de les tristes. No paren fins que surt el sol i el bosc torna a ser un bosc verge i salvatge. I així des de fa cent cinquanta anys, quinze segles o tres lustres. És un forest tan perfecte que ara hi faran campar el bisó europeu, hi reintroduiran el porc celta i també intentaran de fer-hi arribar algun llop. Cap persona sensible no pot voler destruir aquest patrimoni. Per això, l'home dels peus enfangats, bravada d'allioli i pudor de fum sap que la variant passarà pel nord. Perquè cal salvar els follets de les Gavarres. I perquè vós sou sensible, no pas cap bruixot malvat.
|
