Les persones amb sentit democràtic sabem que la responsabilitat pública és de tots. Les dictadures a més de ser dolentes acostumen a ser estúpides. La franquista ho va ser molt. Sorprenentment, va tenir força èxit quan va escampar la idea que la política és una activitat sospitosa, poc recomanable. S'ha de dir i, si cal, repetir, que això també és mentida. Si els grups humans no tenim, per definició, altra cosa que vida col·lectiva, hem de procurar gestionar-la i promoure-la constantment. Als que ho facin així, el nostre reconeixement. Als que no, el menyspreu i el càstig. En tot cas, l'activitat política és una feina noble, molt noble.

Avui, aquesta activitat, complexa i globalitzada, reclama més que mai la responsabilitat de tots, tant dels pocs que l'assumeixen professionalment com dels molts que en som protagonistes habituals. I és que estem en un moment decisiu de la història en què hem de decidir si volem ser súbdits o ciutadans. Aquesta alternativa ara es presenta de manera molt diferent de com ho feia abans. Perquè fa cent anys, «súbdit» i «ciutadà» designaven dues categories socials separades i molt desiguals; de fet, tothom que podia volia accedir a la segona. Avui aquests termes designen dues categories morals: allò que distingeix el súbdit del ciutadà no són ja les condicions econòmiques i socials en què viuen, sinó la seva disposició moral, la seva capacitat de reacció política, la seva voluntat d'agafar el destí en les pròpies mans i de fer-ne alguna cosa. Avui el súbdit és el resignat, el frustrat, l'obedient, l'ajupit, encara que de vegades pugui viure bé i guanyi potser molts diners. El ciutadà, en canvi, és el que no es resigna sinó que lluita, el que participa en les decisions col·lectives, el que imagina i programa, el que s'associa i batalla –en àmbits petits o grans– per fer un entorn millor, encara que de vegades personalment no tingui mitjans de vida gaire bons. El que ens fa ciutadans avui és la nostra capacitat de compromís social i polític. Això ens posa a primera fila, això ens iguala. Perquè llavors sabem que les solucions als nostres problemes també depenen de nosaltres. Sabem que els canvis són possibles, però que no es fan sols, que els canvis no depenen només d'eleccions democràtiques sinó de tota la feina i participació que porta a les eleccions i que continua després de les eleccions, sigui quin sigui el resultat electoral. El ciutadà és aquell que sempre està a l'aguait, sempre vigila i actua.

Visca la política