Benjamín Marín és de Vilanova i la Geltrú. Té 54 anys i des dels 18 treballa a Barcelona. Tota la vida havia fet el desplaçament amb tren, però des de fa un any i mig alguna cosa va començar a canviar en el servei. Marín va començar a desplaçar-se en el seu vehicle perquè el viatge amb tren li suposava arribar tard a treballar, haver de sortir més d'hora de casa i haver de perdre molt de temps en el trajecte. Era com tornar 30 anys enrere –quan es va construir l'estació de Sants– o quan es van fer les obres de la línia ferroviària fins a l'aeroport. En un moment en què el temps té tant de valor, Marín no el vol perdre esperant a les vies: ja ha esperat durant 35 anys. Segons ell, el problema que s'ha generat amb les obres és greu, però el servei ja tenia avaries contínuament abans de la interrupció del servei dilluns passat.

Benjamín Marín surt de casa seva a les 6 del matí. Quan feia el trajecte en tren arribava a Barcelona i anava fins a la central de l'empresa Thyssen –on treballa–, a Sant Andreu, i allà agafava una furgoneta de l'empresa per fer els encàrrecs del dia. L'estiu passat l'empresa va fer un canvi de la flota de furgonetes i va aprofitar el moment per posar fi als entrebancs que Marín es trobava cada dia. L'empresa li va adjudicar una furgoneta que ara el vilanoví fa servir per traslladar-se de Vilanova a Barcelona cada matí, per fer els encàrrecs del dia durant la jornada laboral i per tornar a casa un cop acabada la feina. Els horaris de Marín i la furgoneta que li ha cedit l'empresa li permetien fer el trajecte en un temps raonable, ja que surt de Vilanova a les 6 del matí. A aquesta hora no acostuma a trobar trànsit a la carretera i fa el trajecte amb comoditat, per poder arribar a la feina sense l'estrès que suposa haver d'anar mirant el rellotge i veure que passa l'hora de començar. Ahir, però, les coses van començar a canviar. Benjamín Marín no va patir les cues de 16 quilòmetres que van viure els conductors al voltant de les 8 del matí, però es va trobar amb trànsit intens i algunes retencions abans de poder arribar a la seu de l'empresa on treballa. I no va ser l'únic. Jordi Soler, geògraf, és veí de Castelldefels i treballa a la Diputació de Barcelona. Ha passat de ser un usuari «empedreït» del transport públic a considerar-se un «expulsat» de Renfe. Des de fa dos anys va a treballar en cotxe i aquests dies s'ha de llevar més d'hora per portar les seves filles que també han renegat del transport públic.

Jordi Llambrich viu a Vilanova i treballa en una consultora a Barcelona. Habitualment fa el trajecte en tren, però des de dilluns, o fa tot el trajecte en moto –una hora– o deixa la moto a Gavà i fa la resta del recorregut en tren fins a Vilanova. Diu que és l'única manera d'estar mínimament segur que arribarà puntual a la feina.