Aplicat al medi ambient el terme custòdia és, segons la XCT, «una filosofia que intenta generar la responsabilitat dels propietaris i dels usuaris del territori en la conservació i el bon ús de la terra i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. El terme custòdia, del llatí custodia/custodiae, significa ‘guardar', ‘conservar', ‘respectar' o ‘tenir cura'».

Té com a pilars la sensibilització i la conscienciació dels propietaris i usuaris i fomenta la seva participació activa a través dels anomenats acords de custòdia, que són procediments de caràcter voluntari entre el propietari de la finca (privada o municipal) i l'entitat de custòdia per tal d'assegurar la conservació de l'indret objecte de l'acord.

Per concretar-lo s'estableixen diversos mecanismes i opcions jurídiques que, a grans trets, es divideixen en els acords de custòdia sense transmissió de gestió (acords verbals, contractes de custòdia, arrendament de serveis i limitacions voluntàries al dret de propietat); i en els acords que preveuen la transmissió de la gestió: arrendament de la finca o de drets de tala o pastura, cessió d'ús, transmissió de servituds, donació o compravenda, etc.

OBJECTIUS DE LA TROBADA
Els objectius de la reunió des Mercadal són, segons la XCT, «aprofundir en les estratègies, les eines i els mecanismes de treball que poden reforçar les entitats de custòdia, consolidant també el paper de les entitats petites» i concretar «mecanismes de treball en xarxa», a més de «donar a conèixer les oportunitats de la custòdia del territori en el desenvolupament de la Xarxa Natura 2000» i «debatre l'aplicació del pla director 2007-2011».

Aquest pla preveu actuacions en vuit àmbits: informació, formació i recerca, assessorament, impuls a iniciatives i projectes, comunicació i difusió, la creació d'una «xarxa de xarxes», la implicació i compromís dels membres de la XCT i la constitució d'una «sala de màquines» de la xarxa per a l'administració, el finançament i la gestió interna.

El pla també preveu diversos escenaris fins al 2011, segons les activitats que es duguin a terme des d'enguany fins llavors, perquè «als escenaris de futur no s'hi va a parar, s'hi va perquè la gent vol, i el col·lectiu de la custòdia n'ha de ser conscient, d'això», va explicar el membre de la comissió assessora del pla director de la XCT, Salvador Grau, del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

116 INSCRIPCIONS
La Generalitat és, junt amb la Universitat de Vic i la Fundació Territori i Paisatge, una de les institucions que dóna suport regular a la XCT. A més d'aquests participants, a la reunió d'aquesta setmana han confirmat l'assistència, entre d'altres, la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, la Unió de Pagesos, el Centre de la Propietat Forestal i fins a 116 representants d'altres entitats de custòdia i membres de la xarxa (a la fitxa adjunta, les més destacades de la demarcació). A tot Catalunya, les Illes i Andorra són, però, moltes més les entitats que formen part de la xarxa.

445 ACORDS I 147.000 HA
Així, segons l'actualització que es va fer pública ahir, la XCT ha establert des de l'any 2003, quan es va crear, 445 acords a càrrec de 69 entitats de custòdia, que afecten 147.482 hectàrees repartides, principalment, en sòl forestal, per bé que també s'inclouen terrenys agrícoles, pastures, riberes, zones litorals, espais urbans i periurbans, etc. Per comarques, a l'Ebre destaca el Montsià, amb 10 acords de custòdia; i, al Camp de Tarragona, l'Alt Camp, que en té sis (el gràfic adjunt no inclou les incorporacions d'enguany, la majoria de les quals són de la Fundació Territori i Paisatge) de Caixa Catalunya.

PROTECCIÓ I EXPLOTACIÓ
En aquest sentit, el director d'aquesta fundació va explicar: «Hem comprat una part de les salines de la Tancada a Amposta i de la Trinitat, als Alfacs, i volem fer un pla de gestió amb l'empresa titular de l'explotació, Infosa, que evidenciarà que és compatible produir sal i augmentar la biodiversitat en una zona on ja crien els flamencs, la gavina corsa, la gavina capblanca i altres espècies emblemàtiques del Delta». El mateix passa, segons Sargatal, al congost de Fraguerau i a Farena, on «estem fent un aparcament però alhora recuperem espais de cria de perdius i llebres on l'àguila cuabarrada té més preses per alimentar-se». Sargatal va posar aquestes actuacions com a exemple de la compatibilitat de la custòdia amb l'explotació agrícola, forestal i turística de les zones afectades.

CORREDORS ECOLÒGICS
Tres projectes més de la fundació estan estretament vinculats a la «connectivitat paisatgística i ecològica»: es tracta dels que afecten Arnes i la Fontcalda, a la Terra Alta, i a la comarca del Baix Ebre. Pel que fa als Ports, la Fundació aposta per ampliar el parc natural a l'Aragó i a Castelló amb projectes a Vall-de-roures (sobre els voltors) i a Vilafranca de Morella (sobre la pedra seca). Quant a la Fontcalda, «farem un itinerari per mirar de relligar aquesta zona PEIN amb els Ports perquè tot forma part d'una unitat». Finalment, al Baix Ebre hi ha un estudi sobre corredors ecològics que se suma a més iniciatives en altres espais que no figuren en el gràfic adjunt: el riu Sénia, els aiguamolls del Pla de Santa Maria, el litoral de l'Ametlla de Mar, la desembocadura del Gaià (Tamarit) i l'espai de Puigmarí (Duesaigües).