Sergi Xavier Martín va tornar a mostrar ahir el seu caràcter. Cap a les cinc de la tarda, el jove va decidir sortir de casa i anar al bar. Com que a davant, però, hi havia una trentena de periodistes, el jove va decidir saltar des del terrat a una casa veïna i, des d'allà, marxar corrents per un carrer perpendicular al seu fins a un parc que hi ha unes illes de cases més enllà. Més tard, el jove va entrar en un bar on treballa una cambrera brasilera per prendre's un parell de quintos.

A fora de l'establiments, els amics de tota la vida el defensaven. «Cada dia hi ha agressions d'aquest tipus, però en canvi només es parla d'aquesta perquè es tracta d'una immigrant.» Pels amics, se n'està fent un gra massa, de tot plegat. «Si li hagués volgut fer mal de veritat, li hauria pegat més fort o l'hauria violat», no com es veu a les imatges, on, segons ells, no queda clar que li doni la puntada de peu a la cara, ja que «la noia s'aixeca sense sang».

Els amics també volen deixar clar que Sergi Xavier Martín no és racista, tot i que no descarten que el jove, que fins fa poques setmanes treballava en un gimnàs de Sant Boi de Llobregat, tingués algun amic amb aquesta ideologia. De fet, en els últims dies s'havia especulat que Sergi Xavier Martín havia format part d'una banda nazi, ja que en alguna ocasió se l'havia vist pel poble amb una samarreta amb la creu gammada. «Pot ser que la tingui, però ja et dic jo que només en deu tenir una i perquè segurament l'hi van donar», explica un dels amics, que afegeix: «El Sergi és un noi molt influenciable, que si hagués tingut amics monjos, s'hauria fet monjo, però en cap cas comparteix la ideologia. Tot ho fa per fer-se notar.»

Al cap de tres quarts d'hora Sergi Xavier Martín surt del bar i se'n va cap a un altre bar on, curiosament, hi treballa un cambrer negre. «Tu creus que jo sóc racista?», li pregunta cridant el jove, que convida tots els seus amics a una copa.

Mentrestant, els veïns discuteixen si el noi necessita anar a la presó o ingressar en un altre tipus de centre. «És problemàtic, però em fa una mica de pena. No ha tingut gaire sort a la vida.»