El projecte de Millora general. Variant de la Bisbal d'Empordà i Corçà. Carretera C-66, conegut com la «Variant de la Bisbal» no es pot només analitzar de manera aïllada, sinó en el context del pla d'infraestructures del transport del govern català. El pla contempla la xarxa viària d'accessos a la Costa Brava que consisteix, bàsicament, a construir una gran autovia central del Baix Empordà per unir Girona amb Platja d'Aro, passant per la Bisbal, Palafrugell i Palamós, i per connectar Platja d'Aro amb Girona passant per Llagostera, Cassà de la Selva i Quart. Es tracta d'una gran infraestructura que encercla les Gavarres, formada per quatre carrils, separats dos i dos per una mitjana de formigó, i acompanyada de dos vials de servei i els corresponents enllaços, passos elevats i subterranis. Un exemple d'això es pot veure ja pràcticament acabat en el tram de Mont-ras a Palamós. És obvi que aquesta infraestructura millorarà la connexió de la Costa Brava centre amb l'eix transversal, l'aeroport, l'AP7 i l'estació del TAV. Però també suposarà un consum enorme de territori i una pèrdua notable de la qualitat de vida per a la gent dels pobles afectats pel seu traçat. Si, a més, es té en compte l'existència del patrimoni històric, monumental, paisatgístic i natural del Baix Empordà, prou ric i dens, l'equilibri entre cost i guany és certament difícil de resoldre. En el cas de la Bisbal, el dilema d'haver de triar entre dos traçats alternatius, pel nord o pel sud de la vila, aixeca un fort debat i enfronta municipis veïns. Però en aquest debat cal no perdre de vista l'objectiu de l'autovia, que no és altre que facilitar el transport de viatgers i mercaderies a la Costa Brava. La solució millor, o menys dolenta, serà aquella que generi més eficiència en el transport amb la mínima afectació de les persones i del patrimoni. A més de la Bisbal, els municipis de Corçà, Cruïlles i Forallac haurien de veure minimitzats els costos personals i ambientals.
La més eficaç
Pel trànsit procedent de l'autopista AP7, l'alternativa nord és clarament més eficaç. Això gairebé és una obvietat. El nord també és la millor opció per als viatgers de Torroella, Pals, Begur, Palafrugell perquè s'estalvien 1,9 km per circumval·lar la Bisbal. El trànsit de Figueres i l'Escala, també connecta molt millor pel nord. No entenem com encara hi ha qui s'entesta a voler demostrar que el traçat sud és millor per a la mobilitat. On són ara i demà les carreteres amb més trànsit sinó al nord? Per connectar pel sud, caldria travessar Corçà des de la rodona actual a la C-66 amb un nou ramal i una segona rodona per poder entrar a la carretera de Monells, i després a l'autovia. De la mateixa manera, els vehicles procedents de Pals haurien de travessar Vulpellac. Tanmateix, les carreteres de Santa Pallaia i de la Ganga són carreteres de muntanya que s'endinsen a les Gavarres, amb un trànsit molt escàs. Quin sentit tindria reconvertir aquestes carreteres en vies ràpides? I la idea pintoresca i desbarrada del túnel de les Gavarres, quina justificació pot arribar a tenir? Sembla lògic pensar que un cop acabada l'autovia, els viatgers que des de l'interior es dirigeixin a Sant Feliu i Platja d'Aro prendran direcció Llagostera, mentre que els qui ho facin cap a Begur, Palafrugell o Palamós, prendran direcció la Bisbal. En conclusió, l'opció nord és més eficient per al transport i si, a més a més, és també més respectuosa amb les persones i el patrimoni, objectivament ben demostrable, és clar que l'opció nord és la més convenient per l'interès general.
