El Nobel de literatura Gabriel García Márquez va passar fa temps per l'Empordà i va escriure el conte Tramontana. El Nobel de literatura Günter Grass va passar fa tres anys per l'Empordà i no va escriure res, però es va dedicar a dibuixar. Ara s'han exhibit a Frankfurt les seves litografies, amb imatges d'un periple que va de Madremanya al cap de Creus.

Grass s'afegeix, com a amateur, a la llista inacabable dels artistes estrangers captivats per Catalunya. Els més coneguts, recordats recentment en una exposició a Girona, són els qui en els primers anys trenta van recalar a Tossa, encapçalats per Marc Chagall i André Masson. També ho són els estadants forasters de Cadaqués, presidits per Marcel Duchamp i Max Ernst. Però hi ha molts altres artistes de fama internacional, figures cabdals de moviments artístics del segle XX, dels quals s'ha explicat poc la vinculació amb les terres catalanes. Poca gent sap, per exemple, que el gran arquitecte escocès Charles R. Mackintosh va passar els últims cinc anys de vida, entre 1923 i 1927, pintant delicioses aquarel·les urbanes i marineres de Portvendres. Tampoc no s'ha parlat com caldria de l'activa presència a Sant Feliu de Guíxols, entre 1953 i 1982, del pintor nord-americà Ronald B. Kitaj. Però el cas més inesperat de contacte d'un artista amb Catalunya és el del pintor rus Nicolàs de Staël, exposar durant els últims mesos a la Pedrera barcelonina. El 1935, quan tenia dinou anys, va visitar el Museu d'Art de Catalunya –acabat d'inaugurar– i el Museu Episcopal de Vic, i va descobrir com una autèntica revelació les meravelles de l'art religiós romànic. Davant l'impressionant grup escultòric del Davallament d'Erill la Vall, va tenir ganes de llançar crits d'alegria, i va escriure al seu mestre, Maurice Vlamynck: «Dono tot Miquel Àngel per aquest Calvari!» Caldria fer l'inventari complet dels pintors estrangers, universalment reconeguts, en l'obra dels quals es pot descobrir el traç d'una pinzellada catalana.