Estàvem avisats: no anàvem a veure un espectacle de balls de saló o aquest tango per a turistes que els argentins tracten amb la mateixa ironia amb què aquí valorem els tablaos flamencs per a guiris amb barret mexicà. Amb el títol, aquesta Grotesca pasión trasnochada ja anunciava una altra cosa: per començar, dos conceptes, grotesc i passió, que ja marquen el terreny de joc. Molta passió i erotisme força explícit –el nu integral d'esquenes d'una de les ballarines, com a mostra més evident–, per a una obra en què el tango reivindica tot el seu potencial com a ars amatòria, però aquí plantejant tota una diversitat d'opcions: ja no és només la parella heterosexual, sinó l'homosexual masculina i femenina, trios i intercanvis de parelles amb una promiscuïtat que té també el seu contrapunt en l'engany i el desamor. Com la vida mateixa.

Un bon plantejament escènic, amb l'excel·lent quintet instrumental de Gallo en el centre de l'escena, i dos camerinos en els laterals, on els ballarins i les ballarines es canviaven i s'arreglaven davant del públic, delimitava el ring on els ballarins es movien amb les regles manipulades d'un tango primigeni, però amanit amb moviments de dansa contemporània i de la més pura llibertat creativa, en un espectacle justament premiat amb una gran ovació.