| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


diumenge, 21 d'octubre de 2007
>

La transcendència d'una declaració

La declaració de Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes consagra el seu dret a la lliure determinació i supera finalment la ferma oposició de països com els Estats Units, Austràlia o el Canadà

tribuna
Professor de dret constitucional de la UdG i membre de la Càtedra Unesco de Desenvolupament Humà Sostenible


MARCO APARICIO WILHELMI..

El proppassat 13 de setembre l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes. La transcendència d'aquesta declaració és indubtable per diversos motius.

D'una banda, la major part dels drets reconeguts són drets col·lectius, dels pobles indígenes com a subjectes col·lectius i no dels seus membres considerats aïlladament. D'aquesta manera, el sistema internacional dels drets humans s'estaria obrint a un nou paradigma, que deixaria enrere el model individualista propi de la tradició liberal més eurocèntrica. A més, a la declaració es consagra el dret a la lliure determinació dels pobles indígenes (art. 3), i supera finalment la ferma oposició de països com els Estats Units, Austràlia o el Canadà. El text recull, també, que en les actuacions dels estats que puguin afectar els interessos o necessitats dels pobles indígenes, s'exigeix l'existència d'un «consentiment previ, lliure i informat», enfront de la dèbil garantia que ha suposat fins ara la simple «consulta prèvia». Però la importància de la declaració també rau en el fet que respon de manera clara algunes de les necessitats més amenaçades dels pobles indígenes, ja que es recull, per exemple, el dret a no ser desplaçats dels seus territoris (art. 10).

També el dret a determinar prioritats i estratègies per l'exercici del seu dret al desenvolupament (art. 23); el dret a les terres, territoris i recursos que tradicionalment hagin posseït (art. 28); el dret a mantenir, controlar i desenvolupar el seu patrimoni cultural, els seus coneixements tradicionals, compresos els recursos humans i genètics, les llavors, les medicines, les tradicions orals... (art. 31).

Precisament l'abast dels canvis que la declaració implica ha provocat que la seva aprovació hagi hagut de superar nombrosos entrebancs. Sens dubte, un dels elements que més tensions ha generat, fins al punt d'haver situat el procés a les portes del fracàs, ha estat el relatiu al reconeixement del dret de lliure determinació. Enfront de la desconfiança, o el rebuig més directe, dels representants estatals, la part indígena de bon començament va situar-la com a principal demanda, nucli o eix de tota la declaració, ja que la resta de drets vindrien a ser entesos com a concrecions d'aquesta.

Fruit d'aquesta disputa, finalment la declaració ha recollit una no tan lliure determinació. Per possibilitar l'acord, es va introduir a última hora un article (art. 46.1) segons el qual cap de les previsions de la declaració «s'entendrà en el sentit que autoritza o fomenta cap tipus d'acció dirigida a trencar o menystenir, totalment o parcialment, la integritat territorial o la unitat política d'estats sobirans i independents». Com es pot veure, el que es fa és restringir l'abast de la lliure determinació a la idea d'autonomia interna, sense qüestionar les divisions polítiques donades, divisions que en molts casos han seccionat pobles indígenes. El problema de fons, en el context actual, és que el límit no només se situa en la «integritat territorial», sinó que s'afegeix a la idea d'«unitat política» que deixa un terreny d'ambigüitat que podria ser utilitzat per frenar aquells processos d'autonomia política indígena més decidits, en marxa en molts punts del planeta i especialment a l'Amèrica Llatina.

Eina de legitimació

Tot i així, els pobles indígenes ja han iniciat el camí i com han demostrat en d'altres ocasions, sabran fer servir la declaració com a eina per legitimar les seves lluites i seguir avançant enfront dels prejudicis i interessos de les classes dominants, cap a l'ideal d'una convivència entre subjectes col·lectius que es reconeixen recíprocament en peu d'igualtat i miren de construir una democràcia plural i veritablement inclusiva.



La major part dels drets reconeguts són drets col·lectius, dels pobles indígenes com a subjectes col·lectius i no dels seus membres considerats aïlladament



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.