Tot i que la manca històrica d'inversió en la xarxa de la línia de rodalies ja havia provocat un empitjorament del servei en els últims anys, els últims catorze mesos han estat un veritable viacrucis per als milers d'usuaris que necessiten de Renfe per anar a treballar o a estudiar. Des que el 15 d'agost de l'any passat un llamp va provocar retards de fins a una hora en un centenar de trens, les incidències han estat incomptables. Hi ha hagut avaries elèctriques –a hores d'ara, tothom sap que és una catenària–, informàtiques, de senyalització, avaries de trens que han col·lapsat les vies o que, en més d'un cas, han atrapat centenars de persones durant hores, hi ha hagut descarrilaments i, finalment, hi ha hagut sabotatges. A més, en els últims mesos s'han incrementat de manera significativa les incidències atribuïbles, com la d'ahir, a les obres per a l'arribada del tren d'alta velocitat (TAV) a Sants.

Va ser el govern del PP, amb el suport, però, de CiU, a l'executiu català, i de l'Ajuntament de Barcelona, qui va decidir que s'havia d'arribar a Barcelona per aquest corredor. Aquesta decisió es va prendre ja que, segons el govern popular, era la que garantia que el TAV arribés a la frontera francesa el 2009. Però tenia dos greus handicaps: d'una banda, les obres transcorrerien en paral·lel a les vies de Rodalies i, de l'altra, hi hauria un punt molt complicat tècnicament, el moment en què la línia del TAV, que puja per la costa, ha de creuar cap al costat muntanya per enfilar cap a Sants. En aquest punt hi va haver el moviment de terres.

El PSOE va mantenir l'actual corredor en una decisió que ara ja ha perdut el seu principal sentit ja que el TAV no arribarà fins a la frontera francesa fins el 2012. El mateix secretari d'Estat d'Infraestructures, Víctor Morlan, deia l'agost passat que aquesta era la pitjor opció per a aquesta obra.