És força habitual que els fills vagin a dinar sovint a casa dels pares quan s'acaben d'independitzar. Es tracta d'una necessitat econòmica o d'una inèrcia adquirida al llarg dels anys? La UGT opina que la primera opció té molt de pes. Ahir el sindicat va presentar un estudi que, sota el títol Semiemancipats: sortir del niu i dependre econòmicament dels pares , manté que més de la meitat dels joves emancipats necessiten l'ajuda dels progenitors o d'altres persones properes per poder resistir des del punt de vista econòmic. Aquesta ajuda, però, no només comprèn préstecs o donacions econòmiques, sobretot suposa que els pares, sovint amb més temps que els joves, els paguin en espècies i facin les tasques domèstiques quotidianes que els fills, si no, haurien de contractar. Aquest tipus d'ajudes comprenen un gran ventall d'actuacions: des de fer de cangur dels fills petits fins a fer la neteja de la casa i cuinar.

Segons dades de l'Institut de la Joventut del Ministeri de Treball, fins a un 57% dels joves d'entre 25 i 29 anys necessiten aquestes ajudes addicionals per arribar a final de mes. «No pot ser que, en l'estat del benestar, la família sigui el suport econòmic dels joves», va comentar ahir la secretària de política institucional de la UGT, Eva Granados. Per Granados, aquesta situació és conseqüència de la precarietat laboral, la manca de serveis públics per a l'emancipació i la dificultat d'accés a l'habitatge.

El portaveu nacional de l'Avalot –que agrupa les joventuts de la UGT–, Chakir el-Homrani, va denunciar que Catalunya ja té una de les taxes més baixes de tot Europa pel que fa a l'emancipació dels joves. «Mentre que a Alemanya els joves marxen de casa als 21 anys, aquí ens esperem de mitjana fins als 29», va comentar. De fet, segons dades de l'Observatori Jove de l'Habitatge, només un 51,5% dels joves d'entre 18 i 34 anys viuen fora de casa dels pares.

MÉS POLÍTIQUES ACTIVES
En vista d'aquesta situació, els representants sindicals proposen polítiques actives per millorar l'accés a l'habitatge. «Estem cansats de polítiques façana», va comentar El-Homrani en referència als ajuts directes que ofereixen les administracions. En lloc d'això, demanen més sòl dedicat a habitatge públic i polítiques que incentivin el lloguer. «No pot ser que el lloguer mitjà de la ciutat de Barcelona continuï sent de 950 euros.» També demanen una millora salarial que elimini els inframileuristes i més serveis per poder conciliar la vida familiar i la professional.

Segons Eva Granados, aquest és un model social «dramàtic i inadmissible» que hipoteca tres generacions: els fills i els seus pares, que no poden passar temps junts, i els avis, que es veuen obligats a treballar per als fills.

EL VALOR DELS AJUTS
Els treballadors de la UGT han calculat que els ajuts en espècies tenen una equivalència de fins a 180 euros en el cas d'un noi jove emancipat i de fins a 675 si es tracta d'una parella jove amb un fill. Aquestes xifres són fruit d'una estimació que ha fet el sindicat i que considera, en el cas del jove solter, que els pares estalvien al seu fill una mitjana de deu menús al mes, que són valorats en 90 euros. A aquesta quantitat s'hi sumen dues hores setmanals de feines domèstiques, que valoren en 90 euros més. Així, i prenent com a referència una persona que cobra 1.378,62 euros bruts al mes, l'ajuda dels pares representa un 13% del sou.