| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
divendres, 19 d'octubre de 2007 > Parlant els alumnes s'entenen
Els mediadors escolars de Barcelona demanen en una trobada «més informació» als instituts sobre el serveiMARCEL BARRERA. Barcelona
Els problemes comencen amb una beneiteria i es poden anar fent grossos. Molt grossos. Com una bola de neu. De vegades, senzillament, una cadira mal posada pot ser-ne el detonant. De vegades, un rumor que es va escampant a l'aula i separa pel mig dos grans amics de l'ànima. Els mediadors escolars, que a Barcelona són 182 alumnes, cinc pares i set membres del personal d'administració i serveis (PAS) d'un total de 32 centres escolars, són els encarregats de posar pau en casos de conflictes no greus. Dimecres es van reunir al Parc Tecnològic, a Nou Barris, per millorar la seva formació. Segons Albert Delgado, alumne de l'escola Pia Sant Antoni de Barcelona, el servei de mediació «és útil, tot i que els companys no hi creuen gaire». Un exemple de la seva eficàcia és el cas de dos companys de classes de l'institut Pau Claris que es van barallar, i fins i tot van arribar a l'agressió. Daniela, una de les alumnes mediadores, va aconseguir unir de nou aquests dos estudiants. «Es van fer més amics que abans.» En canvi, la Daniela no va tenir tant èxit amb dues noies que es punxaven amb agulles les unes a les altres. La història no va acabar bé. Conclusió de la Daniela: «Els homes són més amics, a les dones els costa molt més oblidar les coses.» Una de les conclusions de la primera trobada de mediadors va ser que els nois arriben a les mans més fàcilment que les noies, les quals, en canvi, fan més cas dels rumors que els arriben. Per parelles, es van anar llegint les conclusions de les jornades. Els alumnes van demanar que als instituts hi hagi molta més informació sobre la mediació escolar de la que hi ha actualment, i que no es limiti a cartells «que ningú no mira ni a tríptics que la majoria de vegades acaben a la paperera». «Cal que es faci més propaganda i que sigui més atractiva, a classe s'hauria de comentar molt més que existeix la mediació», van dir la Madeleine i l'Aitor, de l'institut Sant Andreu de Barcelona, durant les conclusions que es van llegir davant de Pere Aled, el responsable del programa de mediació escolar del Departament d'Educació. Per solucionar aquesta «falta d'informació», els alumnes van llançar algunes alternatives. Per exemple, marcar petjades a terra dels instituts que portin a l'aula de mediació, o bé crear pàgines web i adreces de correu electrònic que permetin exposar els casos de manera anònima. Entre les conclusions també es van llançar altres idees. Per exemple, que la mediació no la pot fer el professorat, i que un tema que no es pot solucionar amb la mediació és l'assetjament escolar. Els casos de bullying, van dir els alumnes, cal «passar-los a la direcció».Durant la clausura, Marta Comas, cap de la Unitat de Programes del Consorci d'Educació de Barcelona, va avançar, enmig de forts aplaudiments, que havien dubtat de posar primera trobada, ja que no sabien segur si hi hauria continuïtat, però que en vista de l'èxit segur que n'hi haurà una altra. El resum que va fer una alumna de la trobada és aclaridor: «M'ho he passat molt bé.» |
)
 | |||
|