Una regla sagrada de l'estat de dret és la del sotmetiment dels poders públics, (governs, administracions, parlaments) i dels ciutadans a la llei i a la resta de l'ordenament jurídic. En l'actual marc constitucional, no queda cap actuació al marge de la llei i són els tribunals els encarregats de controlar i en el seu cas, anul·lar, las conductes contràries al principi de legalitat. D'aquesta manera, les propostes o decisions desenvolupades al marge o en contradicció a aquest principi es convertiran, al final del trajecte, en foc d'encenalls.

Aquests dies han proliferat propostes de referèndum o consulta popular relatives al disseny de la distribució territorial del poder, part del text constitucional pitjor resolt, i probablement, el més imperfecte de tots. Pel que fa a això, ja van fracassar consultes populars iniciades amb la recollida de signatures per celebrar un referèndum sol·licitant la no-tramitació de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i l'anomenat pla Ibarretxe. És conforme a l'ordenament jurídic la nova proposta? Amb l'actual marc normatiu es podria fer a Catalunya?

El referèndum en el nostre sistema constitucional és una fórmula de participació funcional dels ciutadans per la qual els mateixos, des de fora de l'aparell administratiu, decideixen sobre qüestions de transcendència especial per la vida política fins i tot en l'àmbit local, municipal. Suposa una nova concepció de les relacions administració-ciutadania, que substitueix la decisió unilateral per una altra de més participativa, concertada i democràtica. De referèndums n'hi ha de diferents tipus, però tots tenen en el nostre ordenament jurídic filtres i controls rigorosos, tant de la pregunta a plantejar com del procediment a seguir.

Un primer tipus és el previst per l'article 92 de la Constitució per sotmetre a consulta popular decisions polítiques d'especial transcendència que seria el cas plantejat del referèndum al País Basc. Aquest serà convocat pel Rei a proposta del president del govern prèviament autoritzat pel govern de l'Estat, excepte en els casos en què estigui reservada aquesta autorització al Congrés dels Diputats. L'origen del procediment pot partir dels ciutadans o dels òrgans representatius de les comunitats autònomes. En aquesta línia, l'article 149.1.32 reserva al govern de l'Estat l'«autorització» per la convocatòria de consultes populars per la via de referèndum «amb el procediment descrit a la Llei orgànica 2/1980, de 18 de gener.

La conclusió és òbvia: el govern de l'Estat o el Congrés no autoritzaran (no poden fer-ho) preguntes que siguin contràries o que estiguin al marge de l'ordenament jurídic vigent. A més a més, el procediment per la convocatòria del referèndum, la celebració de la consulta, l'escrutini, la proclamació dels resultats i les possibles impugnacions estan regulats a la citada llei orgànica. Qualsevol altre camí, ens agradi o no, anirà contra les regles jurídiques establertes a la Constitució i a la llei. Dit això, també és cert que la regulació de la consulta popular a casa nostra és tan estricta que difícilment troba parangó als ordenaments jurídics del nostre entorn.

A Catalunya, en segon lloc, l'article 122 de l'Estatut atribueix la competència exclusiva de la Generalitat per l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, la realització i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de les seves competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, amb l'excepció del previst a l'article 149.1.32, precepte aquest, que com hem dit, reserva a l'Estat l'autorització per a la convocatòria de consultes populars. La futura llei que aprovi el Parlament haurà de respectar, necessàriament, aquest límit. L'autorització del govern de l'Estat és una actuació reglada per la qual únicament si la sol·licitud compleix els requisits establerts per la llei i respectant el procediment haurà d'autoritzar la consulta. Per tant, li agradi o no l'objecte de la pregunta, s'haurà de celebrar si es compleix la llei, en cas contrari es denegarà. Tertium non datur. La complexitat excessiva, a parer nostre, d'aquest tràmit ha provocat que a casa nostra, per exemple, l'únic referèndum autoritzat pel govern de l'Estat va ser el celebrat l'any 1994 a Palamós on es va preguntar als veïns si desitjàvem que la plana i castell fos o no urbanitzable. Finalment el govern de l'Estat en va autoritzar la celebració l'1 d'octubre de 1993 i en virtut del seu resultat es va declarar sòl no urbanitzable la plana i paratge de Castell.

És clar, doncs, que els nostres polítics haurien de flexibilitzar els requisits per la celebració de les consultes populars, eina de participació ciutadana infrautilitzada en l'actualitat en l'ordenament jurídic català donats els excessius requisits de forma que preveu el nostre ordenament. El Parlament de Catalunya ha de fer una bona llei, una llei que permeti que en els àmbits de competència pròpia de la Generalitat o dels ens locals, els assumptes rellevants per als ciutadans de Catalunya o els veïns, amb un número raonable de signatures (per exemple, el 10% en municipis de menys de 5.000 habitants, el 5% fins a 80.000 habitants i el 2,5% a la resta) puguin posar en marxa, amb naturalitat, aquesta eina de participació democràtica en la vida politicoadministrativa.

En tercer lloc, un altre tipus de referèndum està previst per l'aprovació o modificació de la norma estatutària. Aquest, té unes regles específiques, ja que es troba inserit en el conjunt de tràmits i actuacions que s'han de portar a terme per a l'aprovació o reforma del text estatutari. En definitiva, tot l'anterior ens indica que la consulta a celebrar al País Basc difícilment tindrà efectes jurídics ja que, amb les regles exposades, pràcticament és impossible que s'arribi a celebrar. Fóra bo que els polítics, en general, que són conscients de les limitacions que en l'actualitat imposa l'ordenament jurídic, abans de formular propostes contràries a la llei lluitin des de les seves responsabilitats per canviar el marc legal.