Qui s'haja imaginat un gran contenidor de gas submergit davant les costes de Vinaròs i Alcanar amb 1.300 milions de metres cúbics de gas a punt d'esclatar a causa de qualsevol moviment tectònic ja pot aparcar aquests pensaments apocalíptics. El polèmic dipòsit submarí que projecta l'empresa Escal UGS és simplement una roca porosa de grans dimensions –ocupa cinc per dos quilòmetres de superfície aproximadament– on s'injectarà gas natural a pressió. «És una instal·lació totalment segura, estratègica per a les necessitats energètiques de l'Estat i no representa cap perill per a la població o el medi ambient», va manifestar ahir Ricardo del Potro, president d'Escal UGS. Així Del Potro va remarcar que tots els sondejos que s'han fet per utilitzar aquest antic pou petrolier han estat satisfactoris i compten també amb l'aprovació de l'Institut Geològic Estatal. A més tant el president d'Escal UGS com el director general de projectes, Luis Carmona, van insistir que aquest és un projecte únic per la seua gran capacitat extractiva. Així del dipòsit Castor, per les seues condicions geològiques, es poden extraure 25 milions de metres cúbics de gas al dia, més del doble del que es pot succionar dels dos altres dipòsits subterranis existents a l'Estat: Serralbo, al Pirineu aragonès, i Gaviota, al País Basc. Això explica per què aquest projecte és tan estratègic per a l'Estat espanyol, on els últims deu anys la demanda de gas ha crescut un 400%.

Pel que fa a la planta terrestre, l'empresa està consensuant amb els ajuntaments afectats un emplaçament alternatiu a l'actual –a menys de dos quilòmetres del nucli urbà d'Alcanar– dins el terme de Vinaròs i prop de la sortida de l'AP-7. Les previsions són que les obres comencen la tardor del 2008 i estiguen acabades durant l'últim trimestre del 2010.