Artur Mas va demanar, dilluns, en l'homenatge a Lluís Companys en el 67 aniversari del seu afusellament, que la Generalitat lideri el procés per rehabilitar l'honor del president màrtir. El conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, va confirmar ahir que ho faran, un cop s'aprovi la llei estatal de la memòria històrica. La normativa passa avui per la comissió constitucional del Congrés, on es debat l'informe de la ponència aprovat la setmana passada amb el suport de tots els grups, l'abstenció d'ERC i el vot contrari del PP. Avui es votaran les esmenes que hi han presentat els partits i, finalment, es votarà el text amb les al·legacions incorporades –el PSOE preveu «canvis mínims»– perquè es pugui aprovar en ple durant aquest mes d'octubre.

La normativa no anul·la els judicis i sentències del franquisme, però, segons ICV i el PSC, el fet que declari «il·legítims» els tribunals i jurats franquistes i les seves sentències i condemnes, i s'hi aboleixin un seguit de lleis franquistes obre la porta perquè els familiars de les víctimes i les institucions puguin acudir a la justícia per demanar-ne la invalidació. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Saura va anunciar que, un cop entri en vigor, «el que cal fer immediatament és demanar al fiscal general que sol·liciti la nul·litat del judici» de Companys, un judici «absolutament injust».

El president de la Generalitat republicana va ser un dels 100.000 catalans sotmesos a un consell de guerra durant la dictadura. Per ajudar els familiars, a més, la direcció general de la Memòria Històrica –dependent de la conselleria de Saura– crearà una oficina d'assessorament per «donar suport jurídic a totes les persones que individualment o col·lectivament» vulguin demanar l'anul·lació dels judicis franquistes. El govern vol evitar que «la demanda de nul·litat es converteixi en un viacrucis», com han augurat que passarà els contraris a la llei, entre els quals hi ha algunes associacions de recuperació de la memòria històrica i el PP i ERC, per motius radicalment oposats, ja que si els republicans creuen que es queda curta, els populars la veuen innecessària. Saura va defensar que és molt similar a la que es va aprovar a Alemanya per anul·lar les sentències del nazisme.

La llei, però, no convenç algunes entitats com l'Entesa de Catalunya per la República que en denuncia «greus defectes jurídics, omissions imperdonables i posicions injustificats amb la legalitat republicana». El més greu, assegura l'entesa, és que, a diferència del que sosté Joan Saura, «no reconeix cap via judicial perquè familiars i víctimes de 40 anys de terror franquista, puguin fer valer el dret de reclamar i de recuperar la dignitat moral, material i jurídica».