Definicions precises, terminis breus i estructura processal clara. El llibre d'Uriel Bertran és una crítica frontal als que fins fa poc eren els seus companys a l'executiva d'ERC. Els autors d'Independència 2104 afirmen que no es pot confiar la construcció d'una majoria social a favor de la independència a partir d'una «pedagogia difusa» i «suposades» polítiques socials que la Generalitat no pot desplegar perquè no té competències ni recursos. Per tant, «la clau de volta del full de ruta consisteix a advertir que és el mateix procés sobiranista el que crea majoria social». És a dir, que la «tesi contemplativa» de l'actual direcció d'ERC, segons Bertran, basa aquesta construcció d'una majoria sobiranista en el fet que es vegin les topades puntuals amb l'Estat, cosa que acaba decantant el vot català «cap a la l'esquerra espanyolista». O sigui, el PSOE, que és menys dolent que el Partit Popular.
Per tant, també, «la clau de volta no es troba en si la participació de l'independentisme en un govern crea o no la majoria social independentista, sinó en si des del govern es posa en marxa o no el procés sobiranista». Cosa que per Esquerra Independentista no passa malgrat l'anunci d'una llei de consultes i del referèndum de Carod el 2014. I, atenció, EI creu que si des del govern no es pot abordar el procés és millor fer pedagogia des de l'oposició. Diuen els autors que a tots els països ha augmentat l'independentisme quan s'ha posat en marxa el procés. Per Bertran, si es fa la llei de referèndums i el govern la porta al Tribunal Constitucional i la invalida –res d'això no es pot fer fins que no l'aprovi el Parlament–, s'evidenciarà un «gest repressiu» contra un acte «purament democràtic» i s'activaran els mecanismes de legitimitat internacional. Esquerra Independentista recorda que el PSOE i l'Estat espanyol ja han acceptat una llei de referèndums a través de les institucions europees. Va ser un cert Javier Solana, qui va negociar les condicions de la convocatòria d'un referèndum d'independència de Montenegro, com a responsable de Política Exterior i Seguretat Comuna de la UE.
