Després de la lectura dels premis, el crític Casimiro Torreiro (membre del jurat oficial juntament amb l'actor Eloy Azorín, els directors Ruggero Deodato i Martin Weisz, i Zoe Bell, una de les especialistes que protagonitzen Death proof, de Quentin Tarantino, va aclarir que The fall és la pel·lícula de consens que va permetre un acord entre punts de vista molt diferents. Certament, la pel·lícula dirigida per Tarsem Singh té alguna cosa que, sense entusiasmar, agrada per la seva apel·lació a la imaginació com a aprenentatge de la vida. En un hospital de Los Angeles, durant la primera època de Hollywood, coincideixen amb un especialista (doblador d'escenes d'acció, com Zoe Bell en l'actualitat) que ha volgut matar-se per una ferida amorosa i una nena, que és una immigrant romanesa. Immobilitzat al llit, l'especialista li explica una aventura (visualitzada amb un cromatisme una mica cridaner) que aconsegueix atrapar la nena en la teranyina de la narració. El fabulador, però, té una intenció amagada: que la nena robi morfina a l'hospital per a ell per calmar el dolor de viure fins arribar a la mort. Així es va configurant una història d'aprenentatge vital. En tot cas, el problema del film és que, quan al final mostra imatges de cinema mut, aquestes són més fascinants que les rodades pel publicista Tarsem Singh.
Tot i que no es va protestar pel premi a The fall, la pel·lícula favorita de la crítica i el públic és Rec, els premis per a la qual van ser molt aplaudits. Com fan present altres films projectats fora de concurs en el festival (és el cas d'El diari dels morts vivents, de George A. Romero, i Redacted, de Brian de Palma), la proposta conjunta de Jaume Balagueró i Paco Plaza reflecteix dins del cinema la proliferació d'altres imatges (majoritàriament televisives) actualment consumides. Concretament, a Rec hi ha una reflexió crítica sobre la mirada immoral de la càmera d'un reality show en un món en què la televisió ha substituït la realitat. Amb diversos premis paral·lels, com ara el del públic i el de la crítica, Rec se'n va endur ahir a Sitges el premi a la millor direcció i a la millor actriu, Manuela Velasco, que debuta en el cinema interpretant de manera convincent una irritant presentadora.
Tal com va voler fer constar en la roda de premsa posterior a la lectura dels premis, el jurat oficial va voler que constessin en el palmarès tots els films que consideren dignes de reconeixement. Així, Joshua hi figura pel premi a l'actor (Sam Rockwell); Sukiyaki western Django, l'spaghetti western japonès de Takeshi Mike, pel disseny de producció i la millor fotografia; Mushihi, de Katsuhiro Otomo, per la fotografia i els efectes especials; I'm a cybor but that's OK, de Park Chan-wook, pel guió; i fins a la tremenda A l'intérieur pel maquillatge.
Altrament, el director del festival, Àngel Sala, va valorar molt positivament la 40a edició per la resposta del públic i els efectes de taquilla. Sense tenir en compte la marató d'avui, fins dissabte el festival havia rebut 53.000 espectadors (l'any passat van ser-ne 44.000) i havia recaptat 338.000 euros (pels 291.000 euros de l'edició anterior), de manera que es preveu que les xifres augmentin un 25%.
Sala també va anunciar que l'edició de l'any vinent estaria dedicada a 2001: una odissea de l'espai , que celebrarà el 40è aniversari.
)
