Fadesa-Martinsa, la constructora promotora del projecte, ha encarregat al prestigiós despatx d'arquitectes Alonso-Balaguer (autors de la nova Ciutat de la Justícia, de l'hotel Hesperia Tower i de la remodelació de la plaça de toros de les Arenes) el disseny del futur complex que disposarà de 45 quilòmetres de pistes, 2.400 places hoteleres, 879 habitatges, camp de golf i un centre spa. Els promotors, però, han posat ara en marxa una primera fase que inclou 30 quilòmetres de pistes, cinc remuntadors, un telecabina, 1.200 places hoteleres i 429 habitatges.

El de l'estació d'esquí de la de la vall Fosca ha estat, històricament, un projecte polèmic. Ja fa més de 20 anys que el govern convergent de Torre de Cabdella –el municipi que aglutina els 19 nuclis de població de la vall Fosca– va decidir impulsar la construcció de la que havia de ser la primera estació d'esquí del Pallars Jussà. Després de buscar diferents promotors i de canvis de mans accionarials, el 1998 es presentava un primer projecte –faraònic, ja que es parlava de 7.000 habitatges– i l'any 2001 Fadesa –la fusió amb Martinsa és d'aquest estiu– va aconseguir tots els permisos per tirar endavant l'actual proposta. Tot i això, l'any 2003 només van començar les obres del camp de golf i els 99 habitatges que l'Ajuntament havia permès associats a aquesta instal·lació esportiva. Ara, els promotors anuncien que el golf s'obrirà l'any vinent.

La polèmica, però, també estava assegurada per l'entorn en què es volia enclavar l'estació. Les valls de Filià i Llevata són espais naturals i, de fet, els responsables de l'ampliació del Parc Nacional d'Aigüestortes han elaborat un informe que conclou que haurien de formar-ne part, cosa impossible perquè el govern de CiU en va aprovar el domini esquiable. I no només això, també va aprovar que el domini es pogués unir al de l'estació de Boí-Taüll en una ampliació a la qual els responsables actuals no volen posar data.

«MODEL INCERT»
L'antiga oposició, articulada al voltant de Vall Fosca Activa, va ser l'embrió d'una formació política, Alternativa per a la Vall Fosca (AVF), que en les últimes eleccions municipals va aconseguir un regidor. A banda de denunciar que les obres acaben «amb l'última vall verge del Pirineu», el seu portaveu, Sergi Galanó, considera que el complex «respon a un model de desenvolupament de futur incert i associat a un turisme de caducitat assegurada». Robert Baro, exmembre de Vall Fosca Activa, afegeix que «la virginitat de la vall la feia idònia per desenvolupar projectes com el turisme rural, associat a la cultura i la gastronomia, l'agricultura ecològica, en la línia del que s'està fent a Europa». Galanó és conscient que «això no té volta enrere» i, per això, la funció d'AVF serà «controlar el desastre que es pot fer amb les pistes d'esquí i demanar a l'Ajuntament –ara en mans del PSC– que ens informi de cadascuna de les actuacions que s'hi duen a terme».