El director japonès és un autor de culte, amb algunes pel·lícules tan excepcionals com ho és Hanabi, i a la vegada un dels màxims representants de l'anomenat humor groc japonès. Aquesta dualitat, amb més decantació cap a la grogor humorística, es fa present a Glory to the filmmaker!, que va projectar-se ahir a la secció oficial no competitiva Premiere. Es discuteix a Kitano que hagi construït Glory to the filmmaker! amb una acumulació d'esquetxos d'hipotètics films d'un director en crisi que, amb el nom del mateix Kitano, va a la recerca de l'èxit, que només va aconseguir amb una pel·lícula de gàngsters que no vol repetir. És així que el director (tan real com fictici i també amb un doble: quan les coses van malament es converteix en un ninot) va provant amb una pel·lícula a la manera d'Ozu, un melodrama, un film de recreació nostàlgica d'una època, un producte de ciència-ficció i encara un altre de terror. Acaba dominant l'humor groc i ja se sap que l'humor, com tantes altres coses, és una qüestió de gustos o potser de colors. En tot cas, aquest, certament, és un film d'un cineasta en crisi al qual se li han de reconèixer alguns moments brillants, com quan, apallissat, el ninot de Kitano es converteix en el de Zidane i redueix els agressors amb cops de cap.

Ahir es va cloure la secció Fantàstic amb I'm a cyborg, but that's ok, la nova proposta del coreà de Park Chan-wook, i Halloween, un discret remake a càrrec de Rob Zombie del film de John Carpenter. Pel que fa al director d'Oldboy i altres pel·lícules sobre la venjança, en aquesta seva nova pel·lícula ha renunciat a la violència per narrar la relació d'una jove que es creu un cyborg amb un noi que s'oculta darrere d'una màscara. En tot cas, aquestes darreres projeccions no han diluït l'impacte que, a l'inici d'un festival que ha volgut recuperar la seva identitat fantàstica i també certes dosis abusives de sang i fetge, va tenir Rec, amb la qual Jaume Balagueró i Paco Plaza es presenten com a ferms candidats per guanyar a Sitges.

Un altre film certament destacable és Joshua, que, amb molta subtilitat, mostra com un nen, que se sent abandonat en néixer la seva germana, converteix casa seva en un espai terrorífic.