| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


dijous, 11 d'octubre de 2007
>

Es projecta a Sitges una brutal pel·lícula francesa amb Béatrice Dalle

Presenten també el nou film del director de «Reanimator»

IMMA MERINO. Sitges
À l'intérieur, film francès de Julien Maury i Alexandre Bustillo, va tornar a plantejar ahir a Sitges què és el que cada espectador està disposat a suportar quan s'enfronta a una ficció projectada en una pantalla. A més, la secció Fantàstic va projectar Stuck, de Stuart Gordon, el director de Reanimator. Són dos films sobre les conseqüències d'un accident de cotxe.


+ Julien Maury i Alexandre Bustillo, els directors de À l'intérieur, a Sitges. / Foto: EFEJAUME SELLART

Si vas al festival de Sitges, has de tenir una certa disposició a patir, però també hi ha un moment en què et pots plantejar per què t'ho has de passar tan malament per la projecció en imatges cruels de l'imaginari sinistre d'algú que potser es deu salvar (o simplement disfrutar) perpetrades per enfrontar-te al límit del que pots suportar davant d'una pantalla cinematogràfica.

Aquesta reflexió recurrent és a propòsit de À l'intérieur, film codirigit (és la seva primera opera prima de tots dos) pels francesos Julien Maury i Alexandre Bustillo. El títol de À l'intérieur ho és en relació amb una criatura que s'està gestant dins del ventre de la seva mare, però també té a veure amb el que pot passar dins d'una dona quan ha perdut un fill a conseqüència d'un accident pel qual fa culpables uns altres de la seva desgràcia.

És a dir, ens enfrontem davant una dona (encarnada per Beatrice Dalle amb una presència fantasmagòrica que apunta un personatge que potser és algú que revé del món dels morts) que portarà fins a les últimes conseqüències la seva venjança. Els nous cineastes Julien Maury i Alexandre Bustillo també duen al límit la brutalitat de les imatges agredint l'espectador, de manera que, insisteixo, és possible preguntar-se: paga la pena passar-ho tan malament per una ficció? És el punt de vista d'aquesta cronista. També la d'un altre espectador que, al final de la pel·lícula, es va queixar i va aconseguir aquesta resposta: «Vés a veure Heidi

Com À l'interiueur, i la programació en el mateix dia no és casual, la nova pel·lícula de Stuart Gordon (el director de Reanimator, per la qual té crèdit a Sitges) també parteix d'un accident de cotxe i n'aborda les conseqüències. A l'inici del film, s'informa que la pel·lícula està basada en un fet real. Si és així, és un fet que no deixa gaire ben parada la humanitat a través del comportament d'alguns dels seus membres. L'accident relaciona una jove que aspira a convertir-se en cap de les infermeres d'una residència de vells amb un home que, havent perdut la seva feina i desnonat del seu apartament, esdevé un clochard. La primera atropella el segon, que s'encasta en el vidre de davant, i no vol assumir-ne les conseqüències, de manera que el tanca al seu garatge. Però, a vegades, costa molt que mori un home, que tindrà la seva oportunitat de sortir-ne viu. El problema de la pel·lícula és que, tot i basar-se en un fet real, no fa versemblant la història a partir del seu desenvolupament narratiu.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.