En la primera intervenció pública després de l'atemptat registrat dimarts a Bilbao en què l'escorta d'un regidor socialista va quedar ferit en fer explosió la bomba que hi havia col·locada al seu cotxe, el president espanyol va iniciar la intervenció en la sessió de control al Senat manifestant l'«absolut rebuig» a l'atac i el seu desig que l'escorta es recuperi aviat. En aquest sentit, segons l'informe difós ahir per l'hospital on està ingressat, el guardaespatlles ferit en l'atemptat de dimarts d'ETA «evoluciona favorablement».

Després de manifestar el desig que el ferit es recuperi com més aviat millor, Zapatero va exposar dues idees, va precisar, «convenients en aquest moment», La primera, va dir, que l'«Estat democràtic i el govern combatran amb tota fermesa qualsevol intent de violència i per això posaran tots els mitjans per prevenir atemptats i perseguir els violents».

La segona idea que el president espanyol va voler transmetre davant el ple de la cambra alta va ser que, «com la història acredita, la lamentable història que la democràcia i la societat espanyola han tingut amb l'acció violenta i el terror, és molt convenient la unitat dels demòcrates». En aquest sentit, Rodríguez Zapatero va destacar «la necessitat d'aconseguir el màxim consens possible en defensa dels valors per arribar a l'objectiu», que, en aquest cas, va dir, «sí que és unànime de tots els demòcrates, que és veure la fi de la violència, derrotar el que representa el terror, l'amenaça i la coacció».

Així, el president del govern de l'Estat va instar «un cop més tots els grups públics a unir-se» per derrotar ETA, i va «garantir» a la cambra alta, als ciutadans i a la societat que l'«Estat democràtic està molt fort per a aquest combat i molt preparat». En aquests mateixos termes va parlar el ministre de Defensa, José Antonio Alonso, durant una intervenció en el Fòrum d'Economia. El ministre de Defensa va proclamar que ETA tindrà «la resposta més ferma» del govern espanyol i de l'Estat. El llenguatge utilitzat per Zapatero responia a la interpretació que l'esquerra independentista basca va fer de les detencions i els empresonaments dels seus dirigents, que va considerar-ho una «declaració de guerra a l'independentisme».

En una entrevista a la televisió pública basca, el portaveu de l'esquerra independentista Pernando Barrena –que dilluns quan va ser interrogat sobre si temia que el poguessin detenir va dir que li feia molta més por el «nou cicle d'enfrontament i violència» que aquests empresonaments i aquestes detencions podien provocar– va destacar que «ja fa mesos que, atenent a la situació política, era de preveure que en aquest moment polític i fins a les eleccions del mes de març, com a mínim hi haurà moments especialment durs».

Pernando Barrena va considerar que «el govern espanyol, tenint en compte quin ha estat el final del procés de diàleg, ha decidit que d'aquí a les eleccions del març el que toca és reblar el clau, fer pagar a l'esquerra independentista la seva posició en la mesa de negociació».

En aquest sentit, va dir que el govern de Rodríguez Zapatero «pensa que una política de repressió contra l'esquerra independentista, especialment, dóna rèdits a l'Estat espanyol».