No hi ha gaire res de nou al muntatge final de Blade Runner (The final cut), però la seva restauració digital va fer encara més present ahir a Sitges la fascinació visual del film dirigit fa 25 anys per Ridley Scott. La potència de Blade Runner, amb la seva història de replicants amb inquietuds metafísiques, va deixar en evidència algunes de les noves propostes projectades ahir a la secció oficial Fantàstic del festival, on va destacar la prou interessant The nines, òpera prima de John August. A la projecció matinal d'ahir de Blade Runner, l'Auditori del festival estava ple. L'oportunitat, de fet, era especial perquè no és clar que aquest muntatge, projectat digitalment a Sitges s'exhibeixi a les sales cinematogràfiques. Després de la versió de 1992 del director, que ara afirma que finalment està satisfet amb l'últim muntatge, la rendibilitat d'aquesta nova inversió en el producte Blade Runner es jugarà en el DVD de pròxima aparició que, amb diversos extres i una cinquantena de fragments descartats, contindrà fins a cinc versions de la pel·lícula. Pel que fa al contingut de les imatges, no s'aprecien gaires novetats a The final cut en relació amb la versió del director: alguns plans retocats, més naus a l'espai de Los Angeles, el cap de Joanna Cassidy (la replicant de les serps) i no el d'una doble en el moment de la mort del personatge, un so més potenciat. En tot cas, la projecció digital en una pantalla cinematogràfica va ser una experiència excepcional que va fer encara més present la fascinació del món visual creat a la pel·lícula, tot i que també s'hi van notar alguns efectismes propis de Ridley Scott i que la música de Vangelis es pot arribar a fer carregosa. La potència visual de Blade Runner es deu a Syd Mead, director artístic, i Douglas Trumbull, creador dels efectes especials, que van conversar amb el públic després de la projecció junt amb Charles Lauzirika, productor de la restauració i del DVD. Trumbull, també creador dels efectes especials de 2001, una odissea de l'espai, va comentar que, si ara es realitzés la pel·lícula, continuaria utilitzant les maquetes, que aporten molt de realisme a una ciutat futurista datada en el no gaire llunyà 2019, i per tant renunciaria a les imatges digitals.

Blade Runner (The final cut) no va tenir gaire competència, tot i que, entre els films presentats a la secció oficial Fantàstic va destacar The nines, òpera prima del nord-americà John August, que aporta una reflexió (narrativament una mica complicada) sobre els mecanismes de la creació.