A Cassandra's dream, els dos germans protagonistes no fan cas del pressentiment sobre les conseqüències fatals d'un acte del qual no hi pot haver volta enrere. Fills d'un home amb un restaurant ruïnós i d'una dona que posa com a exemple un germà metge que s'ha enriquit amb clíniques de cirurgia estètica, els dos germans compren una embarcació a la qual posen el nom de Cassandra's dream (El somni de Cassandra). Endeutat l'un (Colin Farrell) i sense diners l'altre (Ewan McGregor), apareix l'oncle ric. Li demanen diners i ell els proposa que li facin un favor a canvi. Un pacte diabòlic perquè comporta un crim. No és la primera vegada que Woody Allen aborda les conseqüències morals d'un assassinat. A Delictes i faltes, la conclusió és moralment desoladora perquè aquell que encarrega un assassinat pot continuar vivint sense pes a la consciència. A Match Point, la seva primera pel·lícula rodada a Londres, el jove ambiciós que mata la seva amant perquè li fa nosa surt impune del crim per un cop de sort, però s'apunta que haurà de conviure amb el pes de la culpa. A Cassandra's dream, cada germà representa una actitud moral: l'un no pot suportar els remordiments, l'altre sembla que podria sobreviure apuntant cap a l'èxit. Però tots dos en pagaran les conseqüències. No concretarem de quina manera, però sí que Woody Allen, que contradiu els seus enterradors amb aquest nou film esplèndid i negríssim, apunta un parell de coses fonamentals: que en aquest món capitalista sempre guanyen els mateixos i que cadascú té la responsabilitat dels seus actes.

Waz, primer film de Tom Shankland, interpretat per Stellan Skargsgard (esplèndid protagonista masculí de Rompiendo las olas, de Von Trier) es presenta com un thriller (en la línia de Seven) en què algú mata per venjança amb la voluntat de demostrar el funcionament d'una equació (o és el domini d'un gen egoista?) en el comportament humà: l'amor no existeix i per tant tothom és capaç de matar algú que estima per no suportar més el dolor. Amb un plantejament així no és estrany caure en la truculència. Tot el contrari de Joshua, pel·lícula que no perd la subtilesa i resulta extremament inquietant tot i que porta al límit la venjança d'un nen que se sent abandonat quan els seus pares tenen una altra criatura. El nord-americà George Ratlif, que abans ha realitzat films per a la televisió, converteix un apartament de Nova York en un espai terrorífic sense subratllats i truculències, però sense arrugar-se davant de la determinació d'un nen que executa el seu pla amb un rostre immutable.