Basant-se en una obra teatral de Tracy Letts, Bug parteix d'una situació pròpia dels drames en què l'amor és una possibilitat de salvació de dos éssers solitaris i desgraciats: en un motel de mala mort d'Oklahoma, una dona, de la qual se sabrà més tard que el seu fill va desaparèixer estranyament i per sempre més en un supermercat, calma la seva desesperació amb alcohol mentre li truca algú que no li diu res i que ella sospita que és el seu exmarit, un home violent que, després d'intentar matar-la, acaba de sortir de la presó; una seva amiga li durà a l'habitació un jove que diu que foragita la gent perquè pressent coses. Al noi no li interessen gaire les dones, però ella li agrada. Fan l'amor i a la matinada ell es desperta gratant-se una picada. Aquest és l'inici d'una història d'amor, però sobretot d'un infern. Tota l'habitació és plena d'una mena de cuques que, de fet, surten de dins del noi. O és una paranoia d'algú que s'ha escapat d'un hospital psiquiàtric on ha arribat traumatitzat d'una missió militar?

Bug planteja el tema de la paranoia del món actual, però, en tot cas, com a conseqüència d'un horror realment existent relacionat amb les accions de l'exèrcit nord-americà, els interessos econòmics de la indústria militar, els experiments amb armes biològiques que converteixen les persones en conillets d'Índies. És com si tot l'horror del món és concentrés o ressonés en una habitació, on, amb l'excepció d'alguns plans exteriors del motel i d'unes quantes imatges aèries que creen la sensació d'un lloc vigilat, passa tota l'acció de la pel·lícula, i així es manté fidel a l'espai tancat del seu referent teatral s'aconsegueix crear una gran tensió i una angoixa que, tenint el seu suport en la construcció dramàtica i la excel·lent interpretació d'Ashley Judd i Michael Shannon, apel·la a la consciència d'un terror real. Després d'El diari dels morts vivents, en què George A. Romero reprèn els seus zombis per plantejar l'omnipresència de les càmeres i l'excés d'informació, i abans que arribi Redacted, la pel·lícula de Brian de Palma a propòsit de la guerra de l'Iraq, aquest film de William Friedkin fa present una certa tendència políticament crítica del cinema nord-americà i també el fet que part de les millors mostres del gènere de terror són un reflex de les pors contemporànies.

JOC DUBTÓS