Quan Quentin Tarantino va presentar a Sitges Reservoir dogs, la seva fama encara no s'havia disparat, però per als que van anar a la projecció de la pel·lícula va quedar clar que assistien a l'inici de la carrera d'un talent cinematogràfic renovador. Tarantino, ja convertit en un cineasta reconegut, va tornar el detall assistint novament a la mostra sitgetana.

El festival de Sitges, sobretot pel vessant del cinema fantàstic (la pròpia essència), ha aconseguit molt més que uns dies de desfilades d'actors, directors o productors, o fer preestrenes que aplanin el camí per aconseguir l'èxit comercial. El festival de Sitges ha aconseguit fer avançar joves somiadors que en un determinat moment de la seva vida hi havien assistit com a fidels espectadors i seguidors d'una mena de cinema que ha estat menyspreat però que a Catalunya ha tingut en els darrers anys una projecció internacional com mai havia tingut la nostra cinematografia (Jaume Balagueró, com a director, o Fantastic Factory, com a productora, en són dos bons exemples). Dijous va començar el festival amb la projecció d'El orfanato, del director Juan Antonio Bayona, format a l'ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) i que es va declarar fill de Sitges. Quan era un adolescent, l'aleshores també debutant Guillermo del Toro –va presentar a Sitges Cronos– en va quedar tan impressionat, que va establir-hi una relació de complicitat que ha arribat fins ara, en haver produït el cineasta mexicà la pel·lícula del director que podria aspirar als Oscar perquè ha estat seleccionada candidata per l'acadèmia espanyola de cinema. El de Sitges ha demostrat que és un autèntic festival: lloc de trobada, de gestació de projectes, de sentit pràctic i actiu de dinamització del cinema català mitjançant un gènere que té uns codis universals però que els catalans han modificats amb propostes noves.