El diari dels morts vivents (que arriba després de quatre films anteriors amb zombis de George A. Romero) es presenta com la hipotètica pel·lícula muntada a partir de les imatges capturades per un estudiant de cinema que, mentre filmava una història de zombis, va ser atacat, junt amb els seus companys, per «morts vivents reals» en què la humanitat es va reconvertint. Amb aquest film a més de denunciar el bombardeig mediàtic també reflexiona sobre la moralitat de filmar imatges violentes amb el perill de convertir-ho en morbós i en un espectacle. Aquest home amb una càmera no pot deixar de filmar, fet que és permanentment qüestionat per altres personatges, de manera que la nova pel·lícula del cineasta independent nord-americà conté una reflexió moral sobre la filmació de la violència real: Tot és filmable i així mostrable? Quan es converteix el testimoni en un voyeur fascinat per l'horror? La proliferació d'imatges violentes insensibilitzen qui les filma i qui les mira? Allò discutible del film de George A. Romero és que no s'ajusta al punt de vista anunciat: Les imatges no es corresponen rigorosament i així radicalment amb les del càmera. Altrament, a El diari dels morts vivents, hi ha també apunts de reflexió sobre la confusió a la qual du l'excés d'informació propagada a través de les velles i noves formes de comunicació.
COM BALAGUERÓ
De manera significativa, algunes de les inquietuds sobre el món actual reflectides a Rec, la pel·lícula de Jaume Balagueró i Paco Plaza projectada aquest cap de setmana a Sitges, també hi són a El diari dels morts vivents, aquesta nova incursió de George A. Romero en el cinema amb zombis que, en certa manera, va fundar l'any 1968 amb La nit dels morts vivents, film amb refoses i seqüeles que, a part de les realitzades per ell mateix, el cineasta nord-americà considera majorment com l'aplicació d'una formula d'entreteniment que resulta econòmicament rendible. Encara que George A. Romero reconeix que fa algunes concessions per satisfer el desig d'espants i de sang del públic dels films de terror, les seves pel·lícules amb morts vivents sempre tenen una intenció social i política més enllà de l'entreteniment, malgrat que, com va ironitzar ahir a Sitges, l'encurioseix que convidin a tantes interpretacions. Ell, en tot cas, n'aporta una: «Per mi, els zombis representen la humanitat, que s'adapta a les noves situacions. Davant els canvis que s'estan produint en el món, observo a través seu que ens hi anem adaptant. Són morts que s'assemblen als vius.»
)
