Barcelona ha crescut econòmicament en la darrera dècada i aquesta tendència s'ha notat també en la presència d'estudiants forans, el nombre dels quals en els últims vuit anys ha crescut un 104%, i que en el curs 2004/2005 van arribar a la xifra dels 23.351, que suposaven un 11,8% del total de matriculats als centres universitaris de la demarcació de Barcelona. D'aquest total, prop de 5.000 vénen d'altres parts de l'Estat espanyol i dels 18.000 restants en destaquen sobretot dos perfils molt determinats: estudiants europeus que fan una part de la seva carrera aquí gràcies a un programa de mobilitat com l'Erasmus i, el més nombrós, universitaris llatinoamericans que es matriculen en un màster o postgrau.

La ciutat ja va preveure aquest increment i, per això, el 1997 va crear el consorci Barcelona Centre Universitari (BCU), que està format per la Generalitat, l'Ajuntament i les vuit universitats –entre públiques i privades– que hi ha a la demarcació. El seu objectiu és orientar els estudiants forans sobre la vida quotidiana. És a dir, allotjament, serveis, tràmits administratius, oci, cultura. L'any 2006 van fer prop de 15.000 atencions i enguany sobrepassarà aquesta xifra. «No hi ha cap ciutat a l'Estat espanyol que sigui tan activa en la integració d'alumnes forans», comenta el gerent del BCU, Albert Montull.

ESTRATÈGIA DE PAÍS
Per Montull aquest creixement espectacular en els darrers anys forma part d'una «estratègia de país» que ha posat Barcelona en la primera fila del panorama internacional i veu que el BCU va molt més enllà de buscar pisos per a estudiants. «Si vénen talents a Barcelona, cal tractar-los bé perquè s'hi quedin», comenta el gerent d'aquest consorci, que té la seu al Torrent de l'Olla, molt a prop de la plaça Lesseps.

La major part de consultes que es fan a la seu del BCU són per trobar allotjament. Per aquestes qüestions, el consorci té externalitzat el servei a una agència immobiliària privada, Barcelona Housing Services for Students. L'empresa, que en moments de màxima activitat té set persones en plantilla, gestiona una borsa d'aproximadament 400 pisos. La seva directora és Núria Gil i explica que la majoria d'alumnes forans no s'escandalitzen pels preus dels pisos a la ciutat. «La gran majoria fan una primera recerca al seu país d'origen», explica. Aquesta agència s'encarrega exclusivament de buscar pisos a universitaris forans i els seus ingressos provenen d'una comissió que apliquen a cada contracte i el finançament que està pactat amb BCU.

L'empresa funciona des de l'any 2001 i comparteix local amb el BCU. «Es tracta d'un canal segur i en què assegurem que els estudiants no hauran de pagar preus abusius», afirma Gil.

I és que l'alta capacitat econòmica d'aquest tipus d'estudiants fa que s'hagin convertit en un mercat creixent i amb moltes possibilitats. Des de fa uns anys, han nascut a la ciutat companyies que, com Barcelona Housing Services for Students, es dedica a aquest públic concret. Són sobretot empreses de promoció del lleure i la cultura. D'altres, han ampliat la seva oferta a aquest sector, que sembla que continuarà creixent en els pròxims anys. Segons un estudi del BCU, aquest mercat es gasta una mitjana de 750 euros en qüestions extraescolars. Aquesta quantitat significa un ingrés mensual a la ciutat de més de 17 milions que va a parar bàsicament a allotjament, queviures, cultura i oci. I és que l'Observatori Universitari de Barcelona 2006 indica que un 71% dels estudiants estrangers trien els bars i les discoteques com a activitats d'oci. A molta distància queden el cinema (17%), el teatre (3,1%) i els museus de la ciutat (0,3%).