Amb onze municipis, més l'antic poble i ara barri tarragoní de Tamarit i Ferran, el Baix Gaià s'ha convertit en una àrea de contrastos. Històricament la regió ha estat una zona fronterera entre Tarragona i el Penedès. Internament, hi conviuen, a banda de sigles polítiques oposades, quatre municipis de costa (de caràcter turístic i marcats per l'expansió urbanística) amb municipis de l'interior també sotmesos a un important creixement demogràfic però amb preocupacions i realitats radicalment diferents.

Un còctel, però, que no va impedir que el 2006 es fes un petit pas endavant cap a una mancomunitat. Es tracta de la unió de les regidories de Turisme de vuit dels municipis de la regió, que va permetre la creació d'una marca turística pròpia.

PERDRE LA POR
Jordi Suñé, un dels redactors del document de l'Alternativa Baix Gaia (ABG) sobre la creació d'una mancomunitat de serveis a la regió, defensa que la unió dels regidors de Turisme ha ajudat a «superar la por que generava l'etiqueta de Baix Gaià». Com explica l'alcalde de la Nou de Gaià, Jordi Cañellas, «va començar amb una ambició limitada, amb prudència, però ha funcionat molt bé».

La resposta dels batlles que hi van participar ho demostra. «Ha estat una experiència perfecta», diu Manuel Jiménez, alcalde de Torredembarra. Pel batlle de Salomó, Anton Virgili, «ha aconseguit equilibrar la costa amb l'interior, i potenciar-lo», i des del Catllar, l'alcalde Josep Maria Gavaldà destaca: «Ja és prou important que ens poséssim d'acord».

APROFUNDIR EN LA UNIÓ
Però, cap on s'han de dirigir ara els esforços del Baix Gaià? La marca turística, que ha aconseguit certa notorietat amb la ruta dels castells, prepara ara nou material. Algunes veus, però, reclamen aprofitar aquesta experiència per avançar més enllà.

A Altafulla, l'alcalde Francesc Farré anima a seguir l'exemple turístic que «ha permès unir diferències» i estudiar la unió de la subcomarca en altres àmbits. Ell, com ja va fer abans el document elaborat per l'ABG (i que es va presentar a la Nou de Gaià i Bonastre, al Baix Penedès), aposta perquè els ajuntaments sumin per planificar conjuntament transport, comunicació o fins i tot temes de medi ambient. Altres, però, no ho veuen tan clar. «Molts serveis ja els mancomunen a través del Consell Comarcal, no té sentit duplicar», indica l'alcaldessa de Renau, Rosa Parès. L'alcalde de Roda de Berà, Pedro Figueiredo, adverteix d'un altre risc: «Si ho fem, ha de ser operatiu de veritat, i no un altre Consorci del Camp».

En general, però, el concepte de suma genera bones vibracions. «Tot el que sigui aprofitar recursos, ho veig bé com a principi», afirma el batlle de Creixell, Teodor Fuster.

L'alcalde de Vespella, Daniel Cid, recorda que «la unió de pobles en un radi d'acció petit permetrà abaratir costos», tot i que veu barreres en la gran varietat del Baix Gaià. «L'entesa entre veïns és bàsica», conclou des de la Riera el batlle Jaume Casas.

REUNIÓ EL DIA 16
De moment, el pla territorial i la recuperació del riu Gaià seran temes de consens obligat entre els batlles del Baix Gaià. La resta dependrà de les voluntats de futur dels nuclis, uns ànims que de moment avancen pas a pas.