Manel Nadal manté que l'opció oest subterrània té molts arguments a favor, com ara la millor funcionalitat, un recorregut més curt –cosa que farà, segons ell, que els conductors optin per la variant i no per l'actual travessera urbana– i una millor integració territorial, ja que la part que afecta la Vall d'en Bas –la plana agrícola– seria subterrània. A més, hi afegeix que el túnel evitaria la barrera entre les Preses i l'escola, i afirma que, si cal, és molt més fàcil de desdoblar. Per contra, aclareix que l'opció est, amb el túnel sota la Marboleny, té grans afectacions al polígon industrial de les Preses i provocaria una barrera entre el Bosc de Tosca i les Preses.

L'afectació a l'aqüífer del riu Fluvià, que travessa la plana, ha estat sempre una de les grans preocupacions a l'hora de definir la variant i, fins i tot, va ser un argument de pes –sense cap estudi, però– per no prendre en consideració la proposta de cobriment llançada fa cinc anys per CiU, a l'oposició de les Preses. Ara Manel Nadal assegura que els estudis tècnics determinen que la variant subterrània no tindrà efectes negatius sobre l'aqüífer. A més, hi afegeix que és més fàcil de construir perquè es farà en forma de fals túnel i la superfície quedarà protegida d'urbanització. En canvi, i sempre segons la carta, el túnel de la Marboleny faria 1,5 quilòmetres, amb la complexitat tècnica que això comporta, i, a part, caldria fer-ne un d'emergència.

La coordinadora contrària a l'eix Vic-Olot per Bracons, Salvem les Valls, manté que la carta està plena de contradiccions i d'arguments de poc pes i que palesa que la decisió ja estava presa. El president, Raül Valls, ha manifestat la seva preocupació per com pot afectar l'opció oest l'espai agrícola, l'aqüífer i el mateix Fluvià, i els riscos que això comporta. Així mateix, ha recordat que plantejar la possibilitat de desdoblament contradiu els acords del Tinell, en què l'eix es declara intercomarcal.